A continuació començarà el partit d'handbol a Granollers. Successivament es va omplint l'estadi. Mentre la gent va entrant comença el partit. Tot seguit en Sergi llença i, gooooool. El partit està en l' últim minut de joc. En Pol llença des de l' extrem, i de sobte gol, gol, gol d'en Pol. El públic embogeix d'alegria. Aleshores ataca l' altre equip, llença, i seguidament en Pep es para la pilota, i decideix el partit. A continuació sona la botzina del final i tothom embogeix. Mentre un equip està destrossat per la derrota, l' altre equip està eufòric. Seguidament s' entregaran els trofeus, anuncien per megafonia. Finalment, el capità del Granollers aixeca el trofeu, i el dedica a tot el públic.
Ha començat el partit del Lliçà d'Amunt contra el Parets. Comença tenint la pilota el Lliçà, la té l'Ivan puja, puja no té defensors. Increïble: arriba davant del porter, està sol va l'Ivan xuta i goooooooooool! Tot seguit mentre els jugadors es col·loquen al seu lloc el porter xuta la pilota, arriba a l'altre camp i l'agafa el Dani, esquiva als defenses del Lliçà, primer el Sergi i després al Martí i a continuació xuta, però aquest cop no hi ha hagut sort, per als del Parets. Ja estem al final de la primera part i acaba la meva retransmissió i li deixo el micròfon a la Laura.
La lluita Aquí, estem a la Lliga Internacional de Lluita Lliure, en un combat quàdruple. En un racó, Antoine Weaskey, en l’altre, Bernat Sampotter, en el dret de adalt, Pol de Mort i en l’últim Oriolus Black. L’Antoine comença pegant a Bernat per damunt i en Pol de Mort fa una clau assassina a Oriolus Black, la seva “Obitus per subitum”. L’Oriol es rendeix de seguida i a continuació comencem apallisar a Bernat Sampotter. De cop Antoine, li fa un clau a Bernat Sampotter, que le envia fora del ring, mentre que Bernat es recupera en Pol de Mort i Antoine Weaskey comencen a lluitar. Pol de Mort llença cap a les cordes a Antoine, que rebota i li fan la clau de “Crucio” que tracta de fer-li un tornillet mentre que ell es pot rendir o no. Tot seguit, en Bernat Sampotter s’aixeca i dóna un cop de puny a Pol de Mort, que el deixa estabornit. De sobte surt un lluitador desconegut i li dóna un cop de cadira a l’esquena de Bernat i es treu la màscara, és en Derris Snape. Ajuda a aixecar a en Pol de Mort, però en Pol de Mort li fa una clau assassina, la “Obitus per subitum” i el treu del quadrilàter. Antoine s’aixeca a carregar contra Pol de Mort, però ell contraataca i li torna a fer el “Crucio”. Acte seguit, Antoine es rendeix després de 30 segons de tortura. Al final, només queda Pol de Mort i Bernat Sampotter. Pol de Mort agafa la cadira però en Bernat li fa la seva clau desarmadora “Expelliarmus”, la llença fora i carrega contra Pol de Mort amb la seva clau “Animo linqui” que el llença fora del quadrilàter. Oh no! Pol de Mort agafa el ganivet d’àlber i li tira, però Bernat Sampotter l’agafa a l’aire amb la seva clau desarmadora i li torna a tirar, que li dóna a la cama. Pol de Mort perd molta sang i es desmaia. Ha guanyat Bernat Sampotter.
Un final per oblidar A principi de temporada, l’entrenador ens va posar un objectiu, ser campions de Catalunya. En els primers instants tots vam posar unes cares amb una rialleta volent dir que allò que acabava de dir era més que un objectiu un somni. Les setmanes anaven passant i els somnis s’anaven tornant objectius, cada dia hi havia més bon ambient a l’equip i el joc també anava millorant, era més intens, coordinat, ambiciós... i això al cap de setmana es notava, fèiem meravelles i els resultats eren d’escàndol. El nostre club, a principi de temporada no donava ni un duro per nosaltres però al cap d’un temps va canviar d’opinió, ens van posar un delegat, més tard un segon entrenador, un entrenador de porters... i això va fer que a l’hora de la veritat estiguéssim presents. A l’hora de la veritat em referia a la final de Catalunya i així va ser. Allò que havíem fet, era de pel•lícula “un equip en el qual ningú confiava” havia arribat a la final de Catalunya. Nosaltres estàvem al•lucinant, allò que estàvem vivint fa un any o menys temps era un somni. Al vestidor, es vivia un ambient desconegut, aquell ambient mai s’havia viscut en aquell vestidor, al cap d’una estona vàrem descobrir que eren nervis i gracies això vam valorar on érem, que si guanyàvem feríem història, que era una oportunitat única i que l’havíem d’aprofitar. Deu minuts abans de començar el partit, tots estàvem molt concentrats i encara ho vam estar més quan l’entrenador ens va ensenyar un “power point” al vestidor. El partit va començar molt ajustat, no estàvem acostumats a jugar amb el marcador així però a la que vàrem de deixar de pensar en el resultat i ja va estar, el nostre joc va ser un altre. Estàvem humiliant a l’altre equip fins que van començar a repartirà tort i a dret, l’àrbitre no ho sancionava i el públic “els nostres pares” es van enfadar fins a tal punt que van tirar una ampolla plena d’aigua al camp, amb la mala sort que va impactar al cap de l’àrbitre. Ell va decidir encertadament per part seva finalitzar el partit i donar la victòria a l’equip contrari perquè l’ampolla era nostra. Al final, allò va ser un camp de batalla impressionant mentre que jo me’n vaig anar corrent al vestidor a plorar pensant: - Com pot ser un aficionat o pare nostre pugui aixafar la temporada d’aquesta manera?
-Tot seguit veurem un partit molt emocionant entre els equips: Mier-Daseca i Meca-Gat, el partit comença, el salt el guanya el pívot de Meca-Gat a continuació el base agafa la pilota i... Deú meu! Quina esmaixada, abans qui hauria dit que aquest jugador podia arribar a fer jugades com aquesta. L'equip de Mier-Daseca esta perdent de quinze punts quan només falten dos minuts perquè finalitzi el quart, el segon quart ha seguit la mateixa dinàmica que el primer, l'equip de Meca-Gat agafa un avantatge de trenta punts, amb un número 10 impressionant que ha fet la meitat dels punts de l'quip, en el tercer quart els dos equips estan molt espessos i no hi han gaire punts. Peró en l'últim quart l'equip de Mier-Daseca es posa les piles i mentre l'equip de Meca-Gat es rasca la panxa ells fan punts i més punts fins a empatar quan només falten dos segons perquè s'acabi el partit. L'equip de Meca-Gat necessita fer dos punts per guanyar el partit, l'entrenador demana temps mort i els explica la jugada, el número 10 saca, li passa al 4 que amb un cop de canell perfecte fa entrar la bola dins de l'aro i això vol dir que l'equip de Meca-Gat guanya per quarta vegada consecutiva la copa dels Cagan-Ers!!! ssada
Avui és dia vint-i-tres de novembre del dos-mil deu. Nosaltres, l’equip “Infantil A” de l’handbol Granollers, ens enfrontem contra el futbol club Barcelona Borges. Tots estem molt nerviosos, i entrem al vestidor. Llavors el nostre entrenador ens fa una xerrada motivadora, perquè sortim al camp al cent per cent només començar. Comença el partit. Posem tot el que podem per guanyar, però el rival no ens posa les coses fàcils. El resultat es manté igualat, mentre s’acaba la primera part. Amb l’inici de la segona part, ens enfonsem, la defensa fa aigües, no ens sortia res.Quan faltaven deu minuts, perdíem de deu, i el nostre entrenador va demanar temps mort. A continuació ens va ensenyar un estil de defensa per remuntar. Va encertar-lo, ja que a falta de deu segons anàvem empats a trenta gols, però la pilota la tenia el nostre contrincant. Al final, l’oscar, el nostre lateral, talla la pilota, fent així un contraatac que va fer, que la pilota acabés dins de la porteria, guanyant així al Barça i sent primers de lliga.
Eren les nou del matí, i el partit estava a punt de començar. Faltaven el Mounir, l'Oriol Soques i en Gerard (el porter). Tot seguit el clàxon del marcador va sonar i allò indicava que el partit començaria en breus instants. Vam realitzar el primer atac contra Vic, en el qual jo vaig marcar mentre que en Sergi va fintar al seu defensor. Tot seguit, en la defensa, en Bernat va robar una passada i va marcar de contraatac. Tot seguit Vic va marcar aprofitant un despist de la nostra defensa. Finalment, va acabar la primera part, guanyàvem de vint gols. Eren bastant dolents, semblava que els hi costava jugar a handball. En Guillem Pocurull i en Roger de Riba ens van venir a veure i jo els hi vaig dedicar un gol. El partit va acabar 40-17 els locals van guanyar!
Mentre jo estava escrivint els apunts de català Josep em va agafar l'estoig. Tot seguit li vaig dir que em donés l'estoig i ell no me'l donava i doncs jo li vaig agafar de la caputxa que tenia a la suadora( el tenia davant meu en Josep). De sobte en Josep es va enfadar perquè com que no em donava l'estoig jo de mentrestant l'estava ofegant. A continuació li vaig dir a la professora el va renyar, és clar, i a mi també. Em vaig aixecar i vaig passar per darrere d'en Josep sense intentar molestar-lo per agafar els apunts del terra i em va empènyer i ens vam posar a barallar. Al final tots dos ens vam emportar un comunicat i una nota a l'agenda, però no era molt just, però havia començat ell a burxar-me a mi. Em vaig plantejar no tornar-li a parlar-li més, i també portar-me millor a classe i no fer de les ximpleries que fan els meus companys.
El partit estava a punt de començar. La graderia estava plena de gom a gom i les trompetes no deixaven de sonar. Després d'uns vint minutets d'escalfament, l'àrbitre va fer sonar el xiulet inicial. El partit havia començat. Tot seguit va passar, si fa no fa, un quart d'hora i els dos equips encara no havien xutat cap cop a porteria. Era un partit molt avorrit però, de sobte, l'extrem de l'equip visitant va xutar molt precipitadament, i mentre la pilota es dirigia cap a la porteria va rebotar en un defensa i va marcar. Era el primer gol del partit. Ja ens acostàvem al minut trenta-cinc i el marcador no variava. Si tot seguia així, l'equip local marxaria cap als vestidors amb el marcador per remuntar. A continuació, van tenir un parell d'ocasions però al final no el van aconseguir remuntar. L'equip se'n va anar cap als vestidors amb el cap baix i desanimat. Què creus que va passar a la segona part?
Hi havia una vegada, un caçador de monstres que va arribar a una aldea, on hi havien molts tipus de monstres, de tots els nivells. Quan ell va arribar, era nivell 1. Allà hi havia 9 nivells de caçador, en cada nivell hi havia com unes 50 missions, en les quals eren de recollida, captura i caça. Tot seguit, va anar en una missió en què tenia que capturar a un rathalos, que era un drac de foc. A continuació el van portar els de l’aldea al lloc de combat, la jungla. En l’àrea número 3 de la jungla, hi havia el rathalos, mentre que ell treia la seva arma (el martell), el rathalos li dóna amb les seves urpes afilades a l’armadura. Ell va esquivant i va donant cops fins que observa com el rathalos se’n va coixejant a una guarida a dormir. Llavors s’adona que esta a punt de morir, aleshores li posa una trampa i el captura. Per cada missió que fa li donen recompenses i noves armadures del monstre al que ha matat.
BMG-FCB Avui, dia 24 d'octubre de 2010, està a punt de començar un gran partit al palau d'esports del Balonmano Granollers. A continuació, gaudirem d'un partit en el qual es reten el Fraikin Balonmano Granollers contra el FCBarcelona Borges. Faran la presentació dels jugadors i tot seguit començarà el partit. Comença el partit amb el FCBarcelona Borges atacant. No hi ha gol. Manel Pérez s'he l'ha parat. Seguidament, ataca el Fraikin Balonmano Granollers. Pujan ràpidament, Antonio García fa uns moviments ràpids i xuta a porteria, però és falta. Grundstend saca la falta i Alvaro Ferrer fa gol. Comença la mitja part amb el Fraikin Balonmano Granollers per davant amb 9 gols i el FCBarcelona Borges no molt lluny amb 8 gols, encara pot remontar. Mentre els jugadors estan al vestidor i els àrbitres aprofiten per comentar les jugades i els responsables de la pista comproven que estigui tot correcte. Hi ha una gran espectació. Tothom ha tornat al seu lloc perquè seguidament surten els jugadors a la pista i aleshores l'àrbitre pita el començament de la segona part. Comença atacant el Fraikin Balonmano Ganollers i acaben l'acció amb un xut de l'extrem Svitlica, que cau amb el peu dret mal recolzat i no es pot aixecar, ràpidament, els metges se l'hi acosten i l0'ajuden a anar cap a la banqueta, on hi ha Salva Puig, un dels jugadors del Farikin Balonmano Granollers que no ha pogut jugar perquè la setmana passada es va dislocar l'ombro i no podrà jugar fins el gener del 2011. Canvien l'extrem i el partit segueix mentre el metge es mira el tormell de Svitlica, tot seguit anuncia que té una fisura l tormell. El partit va avançant i ja van 12 el Fraikin Balonmano Granollers i 10 el FCBarcelona Borges. Fatan 2 minuts perqè els àrbitres pitin el final del partit. El FCBarcelon Borges marca un gol, seuccesivament ataca el Fraikin Baonmano Granollers però el FCBarclona Borges recopera la pilota i fa un contratac amb èxit. Van empats 12-12. Numés queden 30 segons per el final del partit però el Fraikin Balonmno Granollers encara té temps de fer un últim atac. Fan una gran jugada i marquen, per`r l'àrbitre pita penal. Els seguidors del Frikin Balonmano Granollers es queixen. Raül Campos xuta el penal, tot depèn d'aquest últim gol i... hi ha gol! El Fraikin Balonmano Granollers s'emporta la victòria amb un resultat de 12-13. Avui és un molt bon dia pels granollerins. Fins una altra! Laura López Guardado
Era el sisè partit de la temporada, els Rokets havien guanyat tots els partits menys un, i avui els tocava enfrontar-se contra els campions de dos anys consecutius. Les “estrelles” , es feien dir. Començaven a sortir els jugadors al camp, escoltem els comentaristes: -El primer equip que surt al camp són els Rokets, disposen de molt bon equip aquesta temporada. -Estic d'acord amb tu Josep! No obstant això, recorda que juguen contra el millor equip del món! -Mentre deies això, Miquel, ha començat el partit. -Tens tota la raó, la pilota es per l'equip de les “estrelles”. Fixa't com la belluguen! Increïble, tres minuts de partit i ja tenen la primera opció de gol! -Si! Passe interior, tot seguit la centra... No! Els Rokets l'han recuperat! -Apostoflant! Pugen la contra... Oh!!! Mare meva! Li ha entrat per darrere! Aquesta part l'explicaré jo, els comentaristes criden massa... A continuació de l'entrada per darrere , l'àrbitre va expulsar al jugador, de sobte el jugador es va emprenyar i es va enfrontar a l'àrbitre. Van arribar als punys entre els jugadors però, al final, l'àrbitre va poder parar la batalla i va decidir suspendre el partit. Així es va acabar tot, penós ho sé, però així és l'esport...
Una de les meves millors aficions, o més ben dit la que m’agrada més és l’handbol. M’agraden molt els esports, entreno set cops a la setmana, aquest any, es un any important per l’equip ja que hem de anar als campionats d’Espanya. Una altre afició que també m’agrada molt és la música. M’agrada tant escoltar-la com tocar-la. Escolto música a totes hores, mentre faig els deures per exemple. L’instrument que toco és la guitarra, la clàssica en faig classes i l’elèctrica la toco per gust, busco cançons d’internet i les toco. El que també m’agrada molt a mi com afició és col•leccionar. Col•lecciono llaunes de coca-cola, xapes de cava i monedes i bitllets de tots els països del món. Les llaunes les col•lecciono jo sol, però les xapes i les monedes ho col•lecciono amb el meu pare, la quantitat de diners que tenim amb tota la col•lecció no la diré perquè és una suma important de diners. Cada persona és especial, cada persona té unes aficions, i aquestes són les meves.
Avui comença un gran “derbi” aquí al pavelló municipal de esports de Granollers. Comença el partit. La pilota és pel Granollers. Grunsten treu la pilota del centre i és una gran jugada pel Granollers. Xuta Alvaro Ferrer i gol. El Granollers obra el marcador amb un gran gol de l’Àlvaro Ferrer, el capità. Ara li toca atacar al Barça, xut de Iker, parada de Manel. [...] Estem al minut 15 de la primera part i el marcador és de 14-13 pel Granollers. La possessió de la pilota és pel Barça, hi ha gol i empaten. S’acosta el final del partit, xuta Antonio García i parada de Srics. El Barça mou la pilota, la pilota arriba al pivot i Nodesbo es gira amb força i xuta... i una gran aturada de Manel Pérez. Queden 10 segons, xutarà el Granollers però és falta. Sona el final de la primera part i hauran de xutar de falta directa, s’aixeca l’ afició. Es disposa a xutar Raül Campos, xuta i... GOL!!!!!! S’acaba la primera part 16-15. [...] Estem al minut 45 hi ha penal en contra del Granollers. El Barça si marca es posaria a 6 gols per sobre del Granollers. És una jugada del Granollers. Iker Romero fa una falta i el treuen fora 2 minuts. a falta de poc temps del final. Amb l’Iker fora, el Granollers remunta 4 gols i es posa a només a 2 gols del Barça. La possessió és del Granollers i l’extrem dret marca gol . Queden 2 minuts pel final i el Granollers està a un gol. La possessió és pel Barça, xuta i parada. El públic s’aixeca i comença: 10,9,8,7,6,5 xuta el Granollers ,4,3,2,golllllllllllll!!!!!!!1,0 final del partit. El resultat és de 32-32.
Doncs comencem la competició, és una prova de figures de natació sincronitzada, les nadadores estan molt nervioses, perquè hi han uns àrbitres que les jutgen. A continuació, la primera nadadora comença a desplaçar-se fins al davant dels àrbitres o jutges.De sobte, sense que la nena se n'adoni, fa una figura diferent, però els jutges li van dir que al final de la competició la podría repetir però tindria dos punts menys perquè si s'equivoca no es pot permetre. Després, mentre parlaven amb ella, continuava, al final de la competició van guanyar moltes nenes del Club Natació Granollers, i com a totes les competicions, quan les nenes guanyen pugen a pòdium i els hi entreguen una medalla. Després, quan ja ha acabat la competició, les entrenadores li van dir tots els errors que ha fet, i que quan tingui un altre campionat hauria de procurar que no tornés a fallar de figura, perquè llavors si que s'enfadaríen.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa final somiada
ResponEliminaA continuació començarà el partit d'handbol a Granollers. Successivament es va omplint l'estadi. Mentre la gent va entrant comença el partit. Tot seguit en Sergi llença i, gooooool. El partit està en l' últim minut de joc. En Pol llença des de l' extrem, i de sobte gol, gol, gol d'en Pol. El públic embogeix d'alegria. Aleshores ataca l' altre equip, llença, i seguidament en Pep es para la pilota, i decideix el partit. A continuació sona la botzina del final i tothom embogeix. Mentre un equip està destrossat per la derrota, l' altre equip està eufòric.
Seguidament s' entregaran els trofeus, anuncien per megafonia. Finalment, el capità del Granollers aixeca el trofeu, i el dedica a tot el públic.
Sergi Rueda Monforte
Primera Part
ResponEliminaHa començat el partit del Lliçà d'Amunt contra el Parets.
Comença tenint la pilota el Lliçà, la té l'Ivan puja, puja no té defensors. Increïble: arriba davant del porter, està sol va l'Ivan xuta i goooooooooool!
Tot seguit mentre els jugadors es col·loquen al seu lloc el porter xuta la pilota, arriba a l'altre camp i l'agafa el Dani, esquiva als defenses del Lliçà, primer el Sergi i després al Martí i a continuació xuta, però aquest cop no hi ha hagut sort, per als del Parets. Ja estem al final de la primera part i acaba la meva retransmissió i li deixo el micròfon a la Laura.
Laia Pérez Sorribes
La lluita
ResponEliminaAquí, estem a la Lliga Internacional de Lluita Lliure, en un combat quàdruple. En un racó, Antoine Weaskey, en l’altre, Bernat Sampotter, en el dret de adalt, Pol de Mort i en l’últim Oriolus Black. L’Antoine comença pegant a Bernat per damunt i en Pol de Mort fa una clau assassina a Oriolus Black, la seva “Obitus per subitum”. L’Oriol es rendeix de seguida i a continuació comencem apallisar a Bernat Sampotter. De cop Antoine, li fa un clau a Bernat Sampotter, que le envia fora del ring, mentre que Bernat es recupera en Pol de Mort i Antoine Weaskey comencen a lluitar. Pol de Mort llença cap a les cordes a Antoine, que rebota i li fan la clau de “Crucio” que tracta de fer-li un tornillet mentre que ell es pot rendir o no. Tot seguit, en Bernat Sampotter s’aixeca i dóna un cop de puny a Pol de Mort, que el deixa estabornit. De sobte surt un lluitador desconegut i li dóna un cop de cadira a l’esquena de Bernat i es treu la màscara, és en Derris Snape. Ajuda a aixecar a en Pol de Mort, però en Pol de Mort li fa una clau assassina, la “Obitus per subitum” i el treu del quadrilàter. Antoine s’aixeca a carregar contra Pol de Mort, però ell contraataca i li torna a fer el “Crucio”. Acte seguit, Antoine es rendeix després de 30 segons de tortura. Al final, només queda Pol de Mort i Bernat Sampotter. Pol de Mort agafa la cadira però en Bernat li fa la seva clau desarmadora “Expelliarmus”, la llença fora i carrega contra Pol de Mort amb la seva clau “Animo linqui” que el llença fora del quadrilàter. Oh no! Pol de Mort agafa el ganivet d’àlber i li tira, però Bernat Sampotter l’agafa a l’aire amb la seva clau desarmadora i li torna a tirar, que li dóna a la cama. Pol de Mort perd molta sang i es desmaia. Ha guanyat Bernat Sampotter.
Oriol Resina Sancho, 2n ESO A.
Un final per oblidar
ResponEliminaA principi de temporada, l’entrenador ens va posar un objectiu, ser campions de Catalunya. En els primers instants tots vam posar unes cares amb una rialleta volent dir que allò que acabava de dir era més que un objectiu un somni.
Les setmanes anaven passant i els somnis s’anaven tornant objectius, cada dia hi havia més bon ambient a l’equip i el joc també anava millorant, era més intens, coordinat, ambiciós... i això al cap de setmana es notava, fèiem meravelles i els resultats eren d’escàndol. El nostre club, a principi de temporada no donava ni un duro per nosaltres però al cap d’un temps va canviar d’opinió, ens van posar un delegat, més tard un segon entrenador, un entrenador de porters... i això va fer que a l’hora de la veritat estiguéssim presents. A l’hora de la veritat em referia a la final de Catalunya i així va ser. Allò que havíem fet, era de pel•lícula “un equip en el qual ningú confiava” havia arribat a la final de Catalunya. Nosaltres estàvem al•lucinant, allò que estàvem vivint fa un any o menys temps era un somni.
Al vestidor, es vivia un ambient desconegut, aquell ambient mai s’havia viscut en aquell vestidor, al cap d’una estona vàrem descobrir que eren nervis i gracies això vam valorar on érem, que si guanyàvem feríem història, que era una oportunitat única i que l’havíem d’aprofitar.
Deu minuts abans de començar el partit, tots estàvem molt concentrats i encara ho vam estar més quan l’entrenador ens va ensenyar un “power point” al vestidor.
El partit va començar molt ajustat, no estàvem acostumats a jugar amb el marcador així però a la que vàrem de deixar de pensar en el resultat i ja va estar, el nostre joc va ser un altre. Estàvem humiliant a l’altre equip fins que van començar a repartirà tort i a dret, l’àrbitre no ho sancionava i el públic “els nostres pares” es van enfadar fins a tal punt que van tirar una ampolla plena d’aigua al camp, amb la mala sort que va impactar al cap de l’àrbitre. Ell va decidir encertadament per part seva finalitzar el partit i donar la victòria a l’equip contrari perquè l’ampolla era nostra. Al final, allò va ser un camp de batalla impressionant mentre que jo me’n vaig anar corrent al vestidor a plorar pensant:
- Com pot ser un aficionat o pare nostre pugui aixafar la temporada d’aquesta manera?
Arnau Aumedes Simona
Deixo una redacció atra
ResponEliminaPartit de bàsquet
-Tot seguit veurem un partit molt emocionant entre els equips: Mier-Daseca i Meca-Gat, el partit comença, el salt el guanya el pívot de Meca-Gat a continuació el base agafa la pilota i... Deú meu! Quina esmaixada, abans qui hauria dit que aquest jugador podia arribar a fer jugades com aquesta. L'equip de Mier-Daseca esta perdent de quinze punts quan només falten dos minuts perquè finalitzi el quart, el segon quart ha seguit la mateixa dinàmica que el primer, l'equip de Meca-Gat agafa un avantatge de trenta punts, amb un número 10 impressionant que ha fet la meitat dels punts de l'quip, en el tercer quart els dos equips estan molt espessos i no hi han gaire punts. Peró en l'últim quart l'equip de Mier-Daseca es posa les piles i mentre l'equip de Meca-Gat es rasca la panxa ells fan punts i més punts fins a empatar quan només falten dos segons perquè s'acabi el partit. L'equip de Meca-Gat necessita fer dos punts per guanyar el partit, l'entrenador demana temps mort i els explica la jugada, el número 10 saca, li passa al 4 que amb un cop de canell perfecte fa entrar la bola dins de l'aro i això vol dir que l'equip de
Meca-Gat guanya per quarta vegada consecutiva la copa dels Cagan-Ers!!!
ssada
REDACCIÓ- Un Partit magnífic
ResponEliminaAvui és dia vint-i-tres de novembre del dos-mil deu. Nosaltres, l’equip “Infantil A” de l’handbol Granollers, ens enfrontem contra el futbol club Barcelona Borges.
Tots estem molt nerviosos, i entrem al vestidor. Llavors el nostre entrenador ens fa una xerrada motivadora, perquè sortim al camp al cent per cent només començar.
Comença el partit. Posem tot el que podem per guanyar, però el rival no ens posa les coses fàcils.
El resultat es manté igualat, mentre s’acaba la primera part.
Amb l’inici de la segona part, ens enfonsem, la defensa fa aigües, no ens sortia res.Quan faltaven deu minuts, perdíem de deu, i el nostre entrenador va demanar temps mort. A continuació ens va ensenyar un estil de defensa per remuntar. Va encertar-lo, ja que a falta de deu segons anàvem empats a trenta gols, però la pilota la tenia el nostre contrincant. Al final, l’oscar, el nostre lateral, talla la pilota, fent així un contraatac que va fer, que la pilota acabés dins de la porteria, guanyant així al Barça i sent primers de lliga.
La primera prova
ResponEliminaEren les nou del matí, i el partit estava a punt de començar. Faltaven el Mounir, l'Oriol Soques i en Gerard (el porter). Tot seguit el clàxon del marcador va sonar i allò indicava que el partit començaria en breus instants. Vam realitzar el primer atac contra Vic, en el qual jo vaig marcar mentre que en Sergi va fintar al seu defensor. Tot seguit, en la defensa, en Bernat va robar una passada i va marcar de contraatac. Tot seguit Vic va marcar aprofitant un despist de la nostra defensa. Finalment, va acabar la primera part, guanyàvem de vint gols.
Eren bastant dolents, semblava que els hi costava jugar a handball.
En Guillem Pocurull i en Roger de Riba ens van venir a veure i jo els hi vaig dedicar un gol.
El partit va acabar 40-17 els locals van guanyar!
Problemes entre companys
ResponEliminaMentre jo estava escrivint els apunts de català Josep em va agafar l'estoig.
Tot seguit li vaig dir que em donés l'estoig i ell no me'l donava i doncs jo li vaig agafar de la caputxa que tenia a la suadora( el tenia davant meu en Josep).
De sobte en Josep es va enfadar perquè com que no em donava l'estoig jo de mentrestant l'estava ofegant. A continuació li vaig dir a la professora el va renyar, és clar, i a mi també.
Em vaig aixecar i vaig passar per darrere d'en Josep sense intentar molestar-lo per agafar els apunts del terra i em va empènyer i ens vam posar a barallar.
Al final tots dos ens vam emportar un comunicat i una nota a l'agenda, però no era molt just, però havia començat ell a burxar-me a mi. Em vaig plantejar no tornar-li a parlar-li més, i també portar-me millor a classe i no fer de les ximpleries que fan els meus companys.
EL PARTIT
ResponEliminaEl partit estava a punt de començar. La graderia estava plena de gom a gom i les trompetes no deixaven de sonar. Després d'uns vint minutets d'escalfament, l'àrbitre va fer sonar el xiulet inicial. El partit havia començat. Tot seguit va passar, si fa no fa, un quart d'hora i els dos equips encara no havien xutat cap cop a porteria. Era un partit molt avorrit però, de sobte, l'extrem de l'equip visitant va xutar molt precipitadament, i mentre la pilota es dirigia cap a la porteria va rebotar en un defensa i va marcar. Era el primer gol del partit. Ja ens acostàvem al minut trenta-cinc i el marcador no variava. Si tot seguia així, l'equip local marxaria cap als vestidors amb el marcador per remuntar. A continuació, van tenir un parell d'ocasions però al final no el van aconseguir remuntar. L'equip se'n va anar cap als vestidors amb el cap baix i desanimat. Què creus que va passar a la segona part?
Albert Riera
Caçador de monstres
ResponEliminaHi havia una vegada, un caçador de monstres que va arribar a una aldea, on hi havien molts tipus de monstres, de tots els nivells. Quan ell va arribar, era nivell 1. Allà hi havia 9 nivells de caçador, en cada nivell hi havia com unes 50 missions, en les quals eren de recollida, captura i caça. Tot seguit, va anar en una missió en què tenia que capturar a un rathalos, que era un drac de foc. A continuació el van portar els de l’aldea al lloc de combat, la jungla. En l’àrea número 3 de la jungla, hi havia el rathalos, mentre que ell treia la seva arma (el martell), el rathalos li dóna amb les seves urpes afilades a l’armadura. Ell va esquivant i va donant cops fins que observa com el rathalos se’n va coixejant a una guarida a dormir. Llavors s’adona que esta a punt de morir, aleshores li posa una trampa i el captura. Per cada missió que fa li donen recompenses i noves armadures del monstre al que ha matat.
Guillem Canelo
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBMG-FCB
ResponEliminaAvui, dia 24 d'octubre de 2010, està a punt de començar un gran partit al palau d'esports del Balonmano Granollers. A continuació, gaudirem d'un partit en el qual es reten el Fraikin Balonmano Granollers contra el FCBarcelona Borges. Faran la presentació dels jugadors i tot seguit començarà el partit.
Comença el partit amb el FCBarcelona Borges atacant. No hi ha gol. Manel Pérez s'he l'ha parat. Seguidament, ataca el Fraikin Balonmano Granollers. Pujan ràpidament, Antonio García fa
uns moviments ràpids i xuta a porteria, però és falta. Grundstend saca la falta i Alvaro Ferrer fa gol.
Comença la mitja part amb el Fraikin Balonmano Granollers per davant amb 9 gols i el FCBarcelona Borges no molt lluny amb 8 gols, encara pot remontar.
Mentre els jugadors estan al vestidor i els àrbitres aprofiten per comentar les jugades i els responsables de la pista comproven que estigui tot correcte. Hi ha una gran espectació. Tothom ha tornat al seu lloc perquè seguidament surten els jugadors a la pista i aleshores l'àrbitre pita el començament de la segona part. Comença atacant el Fraikin Balonmano Ganollers i acaben l'acció amb un xut de l'extrem Svitlica, que cau amb el peu dret mal recolzat i no es pot aixecar, ràpidament, els metges se l'hi acosten i l0'ajuden a anar cap a la banqueta, on hi ha Salva Puig, un dels jugadors del Farikin Balonmano Granollers que no ha pogut jugar perquè la setmana passada es va dislocar l'ombro i no podrà jugar fins el gener del 2011. Canvien l'extrem i el partit segueix mentre el metge es mira el tormell de Svitlica, tot seguit anuncia que té una fisura l tormell.
El partit va avançant i ja van 12 el Fraikin Balonmano Granollers i 10 el FCBarcelona Borges. Fatan 2 minuts perqè els àrbitres pitin el final del partit. El FCBarcelon Borges marca un gol, seuccesivament ataca el Fraikin Baonmano Granollers però el FCBarclona Borges recopera la pilota i fa un contratac amb èxit. Van empats 12-12. Numés queden 30 segons per el final del partit però el Fraikin Balonmno Granollers encara té temps de fer un últim atac. Fan una gran jugada i marquen, per`r l'àrbitre pita penal. Els seguidors del Frikin Balonmano Granollers es queixen. Raül Campos xuta el penal, tot depèn d'aquest últim gol i... hi ha gol! El Fraikin Balonmano Granollers s'emporta la victòria amb un resultat de 12-13. Avui és un molt bon dia pels granollerins.
Fins una altra!
Laura López Guardado
Un partit desastrós
ResponEliminaEra el sisè partit de la temporada, els Rokets havien guanyat tots els partits menys un, i avui els tocava enfrontar-se contra els campions de dos anys consecutius. Les “estrelles” , es feien dir. Començaven a sortir els jugadors al camp, escoltem els comentaristes:
-El primer equip que surt al camp són els Rokets, disposen de molt bon equip aquesta temporada.
-Estic d'acord amb tu Josep! No obstant això, recorda que juguen contra el millor equip del món!
-Mentre deies això, Miquel, ha començat el partit.
-Tens tota la raó, la pilota es per l'equip de les “estrelles”. Fixa't com la belluguen! Increïble, tres minuts de partit i ja tenen la primera opció de gol!
-Si! Passe interior, tot seguit la centra... No! Els Rokets l'han recuperat!
-Apostoflant! Pugen la contra... Oh!!! Mare meva! Li ha entrat per darrere!
Aquesta part l'explicaré jo, els comentaristes criden massa... A continuació de l'entrada per darrere , l'àrbitre va expulsar al jugador, de sobte el jugador es va emprenyar i es va enfrontar a l'àrbitre. Van arribar als punys entre els jugadors però, al final, l'àrbitre va poder parar la batalla i va decidir suspendre el partit. Així es va acabar tot, penós ho sé, però així és l'esport...
Eudald Canyelles, 2n ESO A.
LES MEVES AFICIONS
ResponEliminaUna de les meves millors aficions, o més ben dit la que m’agrada més és l’handbol. M’agraden molt els esports, entreno set cops a la setmana, aquest any, es un any important per l’equip ja que hem de anar als campionats d’Espanya. Una altre afició que també m’agrada molt és la música. M’agrada tant escoltar-la com tocar-la. Escolto música a totes hores, mentre faig els deures per exemple. L’instrument que toco és la guitarra, la clàssica en faig classes i l’elèctrica la toco per gust, busco cançons d’internet i les toco. El que també m’agrada molt a mi com afició és col•leccionar. Col•lecciono llaunes de coca-cola, xapes de cava i monedes i bitllets de tots els països del món. Les llaunes les col•lecciono jo sol, però les xapes i les monedes ho col•lecciono amb el meu pare, la quantitat de diners que tenim amb tota la col•lecció no la diré perquè és una suma important de diners. Cada persona és especial, cada persona té unes aficions, i aquestes són les meves.
Eudald Canyelles 2esoA
EL GRAN “DERBI”
ResponEliminaAvui comença un gran “derbi” aquí al pavelló municipal de esports de Granollers.
Comença el partit. La pilota és pel Granollers. Grunsten treu la pilota del centre i és una gran jugada pel Granollers. Xuta Alvaro Ferrer i gol. El Granollers obra el marcador amb un gran gol de l’Àlvaro Ferrer, el capità. Ara li toca atacar al Barça, xut de Iker, parada de Manel. [...]
Estem al minut 15 de la primera part i el marcador és de 14-13 pel Granollers. La possessió de la pilota és pel Barça, hi ha gol i empaten. S’acosta el final del partit, xuta Antonio García i parada de Srics.
El Barça mou la pilota, la pilota arriba al pivot i Nodesbo es gira amb força i xuta... i una gran aturada de Manel Pérez. Queden 10 segons, xutarà el Granollers però és falta. Sona el final de la primera part i hauran de xutar de falta directa, s’aixeca l’ afició. Es disposa a xutar Raül Campos, xuta i... GOL!!!!!! S’acaba la primera part 16-15.
[...]
Estem al minut 45 hi ha penal en contra del Granollers. El Barça si marca es posaria a 6 gols per sobre del Granollers. És una jugada del Granollers. Iker Romero fa una falta i el treuen fora 2 minuts. a falta de poc temps del final. Amb l’Iker fora, el Granollers remunta 4 gols i es posa a només a 2 gols del Barça. La possessió és del Granollers i l’extrem dret marca gol . Queden 2 minuts pel final i el Granollers està a un gol. La possessió és pel Barça, xuta i parada. El públic s’aixeca i comença: 10,9,8,7,6,5 xuta el Granollers ,4,3,2,golllllllllllll!!!!!!!1,0 final del partit. El resultat és de 32-32.
Doncs comencem la competició, és una prova de figures de natació sincronitzada, les nadadores estan molt nervioses, perquè hi han uns àrbitres que les jutgen.
ResponEliminaA continuació, la primera nadadora comença a desplaçar-se fins al davant dels àrbitres o jutges.De sobte, sense que la nena se n'adoni, fa una figura diferent, però els jutges li van dir que al final de la competició la podría repetir però tindria dos punts menys perquè si s'equivoca no es pot permetre.
Després, mentre parlaven amb ella, continuava, al final de la competició van guanyar moltes nenes del Club Natació Granollers, i com a totes les competicions, quan les nenes guanyen
pugen a pòdium i els hi entreguen una medalla.
Després, quan ja ha acabat la competició, les entrenadores li van dir tots els errors que ha
fet, i que quan tingui un altre campionat hauria de procurar que no tornés a fallar de figura,
perquè llavors si que s'enfadaríen.