Aquí m'heu de penjar els vostres textos de Paraules per a vuit espais.
A continuació, unes quantes fotos de la Capella de Sants Metges, al carrer Corró, l'espai que vam visitar fa uns dies. Els autors són: Andrea Raya, Guillem Canelo, Laia Pérez, Mariona Lasus, Alícia Martínez i Albert Riera. Bona feina!
LA PLAÇA DE LES HORTES La Plaça de les Hortes jo la definiria com una plaça : excel•lent, divertida, gran, acollidora i màgica però si nugués de triar una definició seria màgica. Bé doncs aquí comença el meu text: La màgica plaça caracteritzada pels somriures dels nens quan juguen a pilota, a fet i amagar, a tirar-se pel tobogan o simplement a jugar amb la sorra m’encanta. A mi m’agrada molt passar-hi, de fet hi passo cada dia per anar a l’escola i no m’han canso mai. Però ara aquesta il•lusió dels nens que juguen al parc cada dia després de l’escola, els que hi passen i el dia s’alegren, els que només seuen i descansen s’ha esvaït perquè estan fent obres i no es pot jugar a pilota ni a res més. Tots es nois i noies estan desitjant que els paletes acabin ja la plaça i poder gaudir de la plaça un altre cop. Aquesta plaça era molt interesant però es podia millorar. Ara espero que sigui igual de emotiva que abans o més. Em fa l’efecte que quan acabin les obres tornaran a regnar els somriures a la plaça de les Hortes.
Molt bé, Guillem. Ets el primer a penjar la descripció: felicitats!! Al final el teu text va ser un dels escollits. Pel que fa a la correcció, un parell de coses: la frase correcta seria NO ME'N CANSO MAI (aquí no hi ha el verb haver)i per evitar la repetició de la paraula "plaça", cal escriure: PODER GAUDIR-NE UN ALTRE COP. Ah, a la segona línia em sembla que hi ha un lapsus: "nugúes" en comptes de "hagués" i cap al final del text falta un apòstrof: IGUAL D'EMOTIVA.
La meva àvia em va explicar que una noia, que ella coneixia tenia molt dolor a la cama dreta i no podia casi caminar. Aquell dolor era molt intens, i no podia dormir del mal que li feia. Ja no podia aguantar més i va anar al metge de capçalera, però ell no sabia trobar quin era el problema que tenia la jove, i llavors ell la va enviar a un especialista que vivia a Mataró. Ella com que no podia suportar el dolor va anar fins allà, però li va servir de poc perquè el que ella no sabia es que el doctor especialista li diria que no tenia solució, que això nomes ho podria solucionar un miracle. La noia amb el cap baix i plorant del dolor va sortir de la consulta i no va tenir més remei que anar cap a casa seva. Quan va arribar va començar a pensar que faria per poder aguantar tota la vida amb aquell dolor, però no se li va acudir res. Ella vivia sola i no tenia pares així que encara es sentia més sola. Una veïna seva que es preocupava molt per ella, la va anar a visitar després de la visita al especialista. La noia li ho va explicar tot el que li havia dit el metge, però també li va dir que no podria suportar aquell dolor tota la seva vida ja que era molt jove, les dues es van posar a pensar, però no van trobar cap solució. Van passar uns dies, fins que a la seva veïna se li va ocórrer que podien portar una cama de cera, a la Capella de Sants Metges i així segons deia la gent es curaria. Van passar unes setmanes i la noia no es sap com, però es va curar.
La plaça de les Hortes és un lloc molt característic de Granollers, que, en aquests moments, està essent remodelat de dalt a baix, ja que les rajoles del terra i el petit parc que hi ha estaven molt vells. Se situa al bell mig de la ciutat i està envoltat per edificis. Encara que no sigui una plaça gaire ben vista, conserva el seu encant i la fa molt acollidora. Molta gent gran passa hores allà, aprofitant que hi toca molt el sol i és un molt bon lloc on gaudir de l’entorn i passar-hi l’estona. També molta mainada va a jugar-hi després d’escola perquè inclou un parc infantil i està situada molt a prop dels col•legis. A la plaça de les Hortes també podem gaudir de diferents animals i vegetació, ja que molt a prop hi passa el riu Congost i ajuda la seva conservació. També és un bon lloc per anar a passejar els animals de companyia, hi ha molt d’espai i resulta molt convenient i agradable. En conclusió, és una plaça per poder apreciar l’entorn d’una ciutat molt bonica que, sovint, no ens adonem de la seva bellesa.
Hola, Sergi, veig que això s'anima. M'has penjat el teu text, bé! Comentari a la correcció: a la primera línia, hauria de ser: EM dic Hortes, EM coneix i EM trepitja (EM no és el verb haver i per tant, s'escriu sense hac). A més, falten alguns accents: SÓC, HISTÒRIA (3 vegades), HISTÒRIES, MÉS (2 vegades). D'altra banda, vam comentar a classe que el verb "assentar-se" no existeix en català; la forma correcta és ASSEURE'S (al text: QUE S'ASSEGUI EN ELS MEUS BANCS). Bé, Sergi, fes-hi una última repassada i torna'm a enviar el text correcte. Ànims!
Hola, Laia. Gràcies per penjar el teu text. Bé, els teus textos! Comentari a la correcció: a la 2a línia la paraula correcta és QUASI. A més, falten alguns accents al segon paràgraf: ÉS, NOMÉS, VA COMENÇAR A PENSAR QUÈ FARIA (QUÈ interrogatiu). Una cosa a millorar: quan tenim verbs com "saber" o "sentir" que comencen per essa, utilitzem la forma SE del pronom i no pas ES): SE SENTIA SOLA, NO SE SAP COM PERÒ ES VA CURAR. Bé, la resta bé. Continua així, Laia!
Molt bé el text que m'has penjat! És correcte i molt ben estructurat. Has escrit una última frase que serveix de conclusió, cosa que el lector agraeix. Continua així. Albert.
Estic asseguda en un banc, i des del meu punt de vista veig l'església dels Franciscans que és on vaig fer la meva comunió. També veig que a l'entrada hi ha dos homes pobres demanant menjar a totes les persones que passen per davant de l'església. A dalt de tot hi té una creu blanca bastant gran i al costat dret el campanar. Observo que la Parròquia dels Franciscans es troba al mateix carrer major de Granollers transitada per cotxes, i tocant a la plaça de la Muntanya. Està envoltada davant mateix d'un gran parc, una llibreria que rep el nom de “ La Valldeneu “, de botigues, de bars-restaurants i d'un centre cultural. M' aixeco del banc i vaig a ma dreta per anar a veure la nova plaça de la Muntanya; ara és molt més bonica, li han donat molt més vida, és una miqueta més gran i ara hi va molta més gent a visitar-la. Puc veure com els nens gaudeixen i juguen amb els seus amics a les instal·lacions que hi han a la plaça. Els nens petits juguen amb les seves mares als gronxadors. Mentrestant les persones grans es distreuen assentats als bancs donant menjar als ocells que hi han al seu voltat. Al centre de la plaça hi ha una font que homenatja a Mossèn Jacint Verdaguer amb un medalló que inclou la seva efigie. Hi han molts alzines que envolten aquesta font. Veig com encara es mantingut el terra de pedra, els monuments i les alzines, però ja no està la cabina de loteria ja que va haver-hi fa mesos una tempesta i una arbre va caure a sobre, per aquesta raó van reformar-la. Ara me n'he d'anar , però primer vaig a beure aigua a la font i després me n'aniré a l'església a fer missa, ja que és diumenge i és l'hora.
La Capella de Sants Metges és única, una petita capella que ha arribat a unir a moltes persones i que ha ajudat a resoldre malalties i mals al llarg de molts anys. Aquesta capella es diu així perquè aquets dos sants, Cosme i Damià, eren metges i curaven a la gent. Encara que sigui molt petita s’hi poden celebrar casaments, bateigs... Només cal demanar que la obrin, i fins i tot es pot tallar el carrer perquè hi càpiguen més persones. Potser ara ja no sembla tan bonica com abans, quan tenia les parets plenes d’il•lustracions, però en el fons segueix sent la mateixa, amb parets blanques. La història d’aquesta capella serà recordada sempre per aquells que la coneixen. Anava caminant un dia i vaig sentir unes campanades que em van cridar l’atenció. Vaig seguir el so per un estret carreró fins arribar a una petita capella. Em vaig quedar parada just davant, contemplant-la per primera vegada. Em vaig fixar en un cartell que hi havia dalt de la porta, hi posava "Capella de Sants Metges". Hi vaig entrar sense pensar-m’ho dues vegades. No hi vaig veure ningú. Llavors em vaig espantar en veure que, a l’esquerra, hi havia cames, braços, peus, orelles... Moltes parts del cos de plàstic penjades a la paret. Vaig entendre que eren “promeses” que la gent havia fet als sants feia molt de temps. Vaig mirar a la dreta, hi havia uns quadres, segurament eren de com era abans la capella. També hi havia una escala de cargol que duia a la part de dalt, al campanar, semblava difícil de pujar. Ara sí, vaig mirar cap endavant, hi havia uns cinc bancs de fusta a cada costat seguits, l’un darrera l’altre. Les parets eren blanques i semblaven pintades de feia molt de temps. Em vaig dirigir silenciosament cap a l’altar. Em vaig quedar davant contemplant les pedres que feien de taula i els dos sants de darrera: Sant Cosme i Sant Damià. Em vaig asseure en un dels bancs i m’hi vaig quedar durant una bona estona. Vaig descansar una mica i uns minuts més tard, vaig pensar que ja era hora de tornar cap a casa.
Hola em dic Hortes i sóc de Granollers. Molta gent em coneix i em trepitja tots el dies. Jo sóc molt jove comparat amb les cases que tinc al costat, les cases quan jo estic molt avorrida perquè no passa ningú els hi demano que m’ expliquin la meva història: - Filla quan nosaltres érem joves aquí on estats tu i aquests grans edificis hi havia un descampat on els nens i les nenes es divertien i passaven les hores jugant-hi. Quan les cases grans i velles m’ expliquen les seves histries em quedo fascinada, i penso, si aquesta es la meva història com serà la seva de llarga. Ara mateix estic tota despentinada i lletja perquè m’ estan arrelant una gent molt amable. Quan acabin d’ arreglar-me seré la plaça mes buscada de tot Granollers i estaré tot el dia parlant amb tota gent que s’ assegui en els meus bancs, i els nens que vinguin a jugar amb mi en els meus gronxadors i tobogans s’ho passaran d’ allò més be perquè seran nous de trinca per estrenar. Al cap i a la fi només soc una plaça amb poca història però amb grans amics que em cuiden i m’ ajuden a continuar endavant trepitjar-me cada dia.
Plaça de les Hortes Ja quasi hi sóc, només em queda travessar el pas de vianants i.... Ja hi sóc. Feia molt de temps que no hi havia estat i de sobte, em va vindre un allau de records que se’m fan difícils d’explicar. Tots eren sobre la meva infància i vaig tenir una rara sensació; em feia gracia recordar quan de petit hi venia amb la meva àvia però alhora pena d’haver-ho deixat o oblidat tan ràpidament. Tinc molts bons records d’aquell parc ja que cada tarda, sortint de l’escola, juntament amb un parell d’amics i les seves respectives àvies anàvem cap a la plaça a jugar. Ens podíem passar hores jugant fins que arribava aquell moment crític en que les àvies ens cridaven i ens deien que havíem de marxar, allò si que era un drama... Amb el temps m’he adonat que la plaça de les Hortes és com un centre cultural. Jo gaudia jugant i cridant amb els amics i les àvies al cap d’uns dies d’acompanyar als seus néts, feien amistat entre elles i cada tarda feien petar la xerrada. Em vaig asseure en un banc i em vaig quedar contemplant la plaça, em vaig adonar de que encara que passessin els anys el parc estava idèntic com quan jo era petit. De sobte se’m va acostar una àvia al costat i li vaig comentar tot el que estava sentint en aquells moments, i ella, com quasi totes les persones grans em va respondre extensament, vam estar xerrant durant una bona estona. Cap al tard vaig reflexionar sobre els fets que havien passat i em vaig adonar d’una cosa; que ja no era un d’aquells nens que jugaven a la plaça sinó un senyor gran en es posa a parlar amb el altres als bancs.
LA COMISSARIA DELS MOSSOS D’ESQUADRA Quan arribem a la comissaria observem que els colors de l’edifici són blanc, blau i vermell, que son els colors identificatius dels mossos d’esquadra. La comissaria està situada en una de les parts més elevades de Granollers, molt propera a les vies de trànsit que permeten desplaçar-se ràpidament cap a altres nuclis urbans de la comarca. També el fet d’estar a un lloc tan elevat, permet tenir bona comunicació per radiofreqüència. L’edifici té diverses plantes. A la planta soterrada trobem el pàrquing on es veuen cotxes identificatius de la policia i cotxes normals, però preparats per a la feina policial. En aquesta planta també hi ha la zona de les garjoles. A la planta baixa trobem la recepció, una sala d’espera i uns quants despatxos on els ciutadans són atesos quan van a denunciar. En aquesta planta també trobem una sala molt important per a la feina del policia; la sala de “brifing”, lloc on els policies tenen una reunió abans de començar el torn de treball,on són informats de les zones assignades de patrullatge i de la informació necessària per dur a terme la seva tasca del dia. A les altres plantes hi ha els vestidors del personal, oficines del personal policial, els comandaments i d’administratius. He quedat impressionat del servei dels policies. El seu treball està dirigit al nostre benestar. Sempre que respectis la llei, aquest edifici serà el teu amic.
Hola! Sóc la Masia de les Tres Torres, una mica vella però ben conservada. Aquí, a prop del riu, fa molt de fred, sort en tinc de la xocolata calenta que preparen per a quan ve el patge Gregori a recollir les cartes per als Reis Mags. Sóc molt feliç quan els nens i nenes del barri em visiten per Nadal! Fa molts anys tot el meu voltant eren camps de conreu i un llarg camí, vorejat d’ametllers, passava pel meu costat. Era bonic veure els ametllers florits perquè aviat arribaria la primavera. Enguany un munt de cases i pisos em fan companyia i, diàriament, a les meves instal•lacions es realitzen cursets per a les persones que estan en l’atur i se’ls ajuda a trobar feina amb més facilitat. Quan comença l’estiu em vesteixo de festa i els meus veïns preparen un cinema a la fresca, una botifarrada i un teatre a casa meva. A l’abril també celebrem Sant Jordi i a l’octubre la castanyada i el festival de música i dansa tradicional. A més, cada dia rebo la visita d’un grup de nois i noies que vénen a jugar al pati que tinc situat a la part del darrera. Bé, us haig de deixar perquè amb el fred que fa li demanaré al patge Gregori un bon got de xocolata calenta!
Refugi pl.Maluquer i Salvador Obro la porta del menjador i em trobo amb una festa. És normal, avui faig dotze anys. La meva mare em ve corrents a fer-me una abraçada. I el meu germà i la meva germana tambè m’abracen. Felicitats em diuen i em fan petons. Per a mi el dia 31 de maig és el dia més feliç de l’any. Tots están per a mi i em fan el favorit de la familia.
La meva mare prepara un pastís de xocolata amb nata. Molt difícil de cuinar diu ella sempre. El meu pare m’ha enviat una carta felicitant-me i explicant-me que ha passat al seu campament de guerra. Ell diu que no passa res, però quan la meva mare va llegir l’altre sobre que venia adjunt es posà a plorar. La guerra ja li havia tret la vida a una altra persona segurament.
Després d’esmorzar anem al mercat a comprar, com tots els dimarts al matí. Son les nou i cinc minuts quan veig un avió i li dic a la meva mare que si era del pare, però al veure’l la meva mare sortí corrents cap a una plaça. Entrem dintre d’una cova, em sembla. Crec que va ser per culpa dels avions. Després la meva mare se’n va a buscar al meu germà i la meva germana. I uns segons després comença a tronar. Trona tan fort que el sostre de la cova casi em queia a sobre.
Després d’un minut i poc més va parar. Vaig sortir a veure la pluja, però el que vaig veure va ser la meva mare morta al carrer més a prop. No va ser fins dos dies després que vaig tornar a veure al meu germà. Jo havia sobreviscut,però haguès preferit haver mort jo aquell trist dia 31 de maig.
Ja han passat setanta anys des del primer bombardeig i avui faig vuitanta-dos anys. Han rehabilitat el refugi de la plaça Maluquer i Salvador però igualment no han rehabilitat el meu cor.
Encara recordo quan anàvem amb l’escola a veure-hi espectacles, sobretot teatre, ja sigui en anglès o òpera, i algun cop màgia. Sempre que hi anava tenia ganes de tornar-hi per diverses raons. Una era perquè les obres eren interessants i divertides. Una altra era perquè passava una estona divertida amb els amics. També era perquè em saltava minuts de classe, tot i que després ens renyaven per anar cridant pel carrer. També, alguns cops, hi han instal•lat la botiga de festa major. Sempre que l’han posat hi he anat, perquè cada any creixo i necessito una samarreta nova. És un lloc interessant pel meu gust. Quan ara hi passo veig els nens jugant amb els llums del terra, les columnes o la font que hi ha al costat. També es un bon punt de trobada, ja que hi ha una gelateria al costat i, a l’estiu vénen molt de gust i també és molt a prop de qualsevol lloc de la ciutat, com la Porxada o de l’avinguda del Parc.
Hola, Tania, Andrea, Sergi, Arnau i Guillem Canelo. A veure si us contesto a tots, ara que estem tots en setmana blanca!
Tania, el teu text està molt bé. Tan sols un parell de coses: t'has deixat l'accent a la paraula MÀ (3r paràgraf) i has de corregir el mot "assentats" per ASSEGUDA (la gent gran asseguda, 4t paràgraf).
Andrea, el teu text també està molt bé. De fet, és un dels que han seleccionat per ser publicat. No hi he trobat cap falta. Enhorabona!
Sergi, et comento uns errors que he vist en el teu text sobre la plaça de les Hortes. (Potser alguns errors són conseqûència d'escriure a l'ordinador). Has d'escriure al 3r paràgraf HISTÒRIES i al 4t paràgraf ARREGLANT. D'altra banda, falten accents en els mots MÉS, BÉ i SÓC (a la segona meitat del text).
Arnau, el teu text està molt bé. Tan sols tres coses: al 1r paràgraf la paraula ALLAU és femenina en català; per tant, hauria de ser UNA ALLAU. També falta un accent a la paraula GRÀCIA. Finalment, a l'últim paràgraf, la frase correcta és: EM VAIG ADONAR QUE ENCARA QUE PASESSIN ELS ANYS... Guillem Canelo, et comento quatre coses en referència al teu text sobre la comissaria dels Mossos. En primer lloc, caldria dir: SÓC LA COMISSARIA DELS MOSSOS D'ESQUADRA (i no "sóc els mossos d'esquadra"). En segon lloc, la frase correcta seria: TREU A PASSEJAR ELS SEUS GOSSOS i el la forma verbal correcta seria: UN CAMÍ QUE RECORRE (i no "recorreix"). Finalment, falta un accent a la frase: ELS AGENTS EN SURTEN I VÉNEN. Per acabar, caldria distribuir el text EN DIFERENTS PARÀGRAFS (uns tres paràgrafs). Tenint en compte tot el que t'he escrit, torna a penjar el teu text. De ben segur que millorarà!
Hola, Roger F., Antonio, Stefania i Oriol: he llegit els vostres textos. Bé per la feina feta!
Roger, el teu text sobre la comissaria està molt bé. Tan sols he trobat a faltar un accent al verb SÓN (2a línia).
Antonio, el teu text també està molt bé. No hi he trobat cap falta. Enhorabona!
Stefania, hi ha unes quantes coses que volia comentar-te sobre el teu text sobre la capella de Sants Metges: al 2n paràgraf falta l'accent al mot ÉS i la frase correcta és LA GENT ENTRA A LA CAPELLA. (i no "entra en la capella"). D'altra banda, recorda de deixar un espai després de qualsevol signe de puntuació: punt, coma, interrogació, etc. Al 3r paràgraf falten dos accents: ÉS i PERQUÈ; també falta un pronom: LA GENT EN PARLAVA. En dos paràgrafs diferents has escrit la paraula "aunque"; l'has de substituir per ENCARA QUE, que és la forma correcta. Finalment, cap al final del text, falten tres accents: VISITARÀ, HISTÒRIES i ADÉU. Tenint en compte tot el que t'he escrit, torna a penjar el teu text, sisplau. De ben segur que millorarà. Vinga, ànims.
Oriol, Ja he vist que em vas penjar un altre cop el teu text. Molt bé! La veritat és que la teva narració em va agradar: la trobo molt original. Tan sols dues o tres qüestions: al 1r paràgraf hi ha dos errors pel que fa als accents: TAMBÉ porta accent tancat i ESTAN no porta cap accent. D'altra banda, també al 1r paràgraf em sobra el pronom EM a la frase: "em ve corrents a fer-me una abraçada". Al 2n paràgraf falta una coma a la frase: MOLT DIFÍCIL DE CUINAR, DIU ELLA SEMPRE. Falta un altre accent a la frase: EXPLICANT-ME QUÈ HA PASSAT. Al penúltim paràgraf, cal escriure la frase: HAURIA PREFERIT HAVER MORT JO...
La plaça de la Corona és una de les places importants de Granollers, sobretot perquè té una zona de vianants per passejar molt bonica i és un punt de sortida important a la ciutat en diferents actes populars, com a la festa major, on comencen els cercaviles, o a la mitja marató, on s’inicia la cursa dels més petits.
La seva forma quadrada proporciona una gran sencació d’amplitud i la vegetació dóna una fresca molt agradable gràcies als arbres frondosos. N’hi ha molts que amaguen pardals que aquests a l’estiu fan els seu cant carecterístic tan alegre. La vida moguda que obeservem en aquesta plaça no seria el que és sense quantitat d’establiments públics que hi ha, com el restaurant Can Kiko , bancs i caixes, el Flap, etc.
La plaça de la corona es remodelà de dalt a baix al 2009, es va prohibir el pas dels cotxes, i s’hi van afegir gronxadors, bancs, tobogants “entre altres”, que fan que la plaça sigui més acollidora i menys contaminada.
M’han dit que en temps del franquisme es deia “Plaza de los Caídos”, honorant els soldats del bàndol nacional morts. Aquesta història ja queda molt enrere i hem guanyat molt amb aquest nom, que encara que sona molt monàrquic, a mi la plaça de la corona m’agrada molt i quan hi camino em dóna una gran sensació de felicitat per tots el moments que hi he viscut.
SALA DE CULTURA SANT FRANCESC Sempre havia tingut ganes d' entrar en aquella sala. Quan sortia de la biblioteca passava pel davant d' aquell espai i cada vegada em feia la mateixa pregunta “Què era allò?”. Un dia la porta estava oberta i era tan gran la curiositat que tenia, que vaig treure-hi el cap i vaig veure que hi havia un grup més o menys de quaranta persones que cantaven mentre un director dirigia. Vaig entrar a dintre sense fer soroll i vaig restar quieta al fons de la sala. Una sensació estranya i agradable em va envair.
Em vaig quedar parada sense saber com reaccionar, pel que semblava aquell lloc m'era familiar, com si alguna vegada hi hagués estat. Després d'una estona em vaig adonar que s'havia fet tard i que havia de tornar a casa perquè si no la mare es preocuparia. Quan vaig arribar a casa, vaig comentar el dia amb la mare i li vaig explicar l'aventura que havia viscut. Ella em va dir que no hi tornés perquè allò no era correcte i em podrien renyar per entrar sense permís. Però si us haig de ser sincers no li vaig fer cas perquè a mi el que m'interessava era satisfer aquella curiositat i saber per què em resultava tan familiar aquell lloc, així que a l'endemà hi vaig tornar.
Aquella vegada tampoc ho vaig descobrir, i quan sortia per la porta vaig sentir un nen que li deia a la seva mare: “diumenge anirem al teatre?” . Llavors vaig reaccionar, la meva àvia em portava cada diumenge allà, la veritat és que quasi no m'en recordava, devia tenir uns dos anys. Un munt d' imatges i records van desfilar pel meu cap en un moment. No sé quanta estona vaig estar allà aturada, recordant altres temps però no em vaig moure fins que un amic em va tocar l'espatlla i va dir: “Què fas aquí?”.
Roger de Riba, el teu text està molt bé. Veig que has incoporat les correccions que t'havia fet. Tan sols falta un accent a la paraula ÉS a l'últim paràgraf.
Bernat, el teu text també està molt bé, sobretot perquè és un text complet i ben treballat. Hi ha alguns errors, potser deguts al fet que no estem acostumats encara a escriure correctament amb l'ordinador: cal escriure plaça de la Corona (Corona en majúscules), SENSACIÓ, OBSERVEM, CARACTERÍSTIC (2n paràgraf), TOBOGANS (3r paràgraf). D'altra banda, sobra la paraula AQUESTS al segon paràgraf: ...AMAGUEN PARDALS QUE A L'ESTIU FAN EL SEU CANT CARACTERÍSTIC TAN ALEGRE.
El teu text està molt bé. De fet, és un dels seleccionats per l'Ajuntament i, per tant, serà inclòs en el llibre. No hi he trobat cap errada. Enhorabona!
Hola, Adrià. Veig que finalment m'has penjat la teva descripció de Paraules per a vuit espais. Et vull comentar una sèrie de coses que has de corregir.
Per començar, al primer paràgraf falten accents a ÉS i MÉS. Al 2n paràgraf, falta una A: COM A TOTES LES ESGLÉSIES... i també tornen a faltar accents: PREGÀRIA, DÉU i SÓN. Al tercer paràgrafs falten més accents a QUI ÉS DÉU i QUÈ VA FER PER NOSALTRES (ha de portar accent perquè és interrogatiu). D'altra banda, l'expressió correcta és HAN DE FER LA COMUNIÓ (i no "tenen que"). Repassa els accents a l'última part del text perquè en falten bastants! També faltava un apòstrof: L'ÚNIC. A més, l'expressió correcta seria: M'HE SENTIT MOLT ORGULLÓS DE...
Bé, tenint en compte els comentaris que t'he fet, torna'm a penjar el text corregit.
-La plaça de la Llibertat ,és un espai molt ample, que està connectat amb altres voreres dels carrers que l'envolten. Al centre de la plaça s'han posat jocs per als infants que hi van cada dia , i uns quants bancs per la gent gran que hi va per prendre el sol, i on s'asseuen també les mares, per xerrar amb les mares del amics dels seus fills, i per tenir-los vigilats de més prop. En els dies festius es on se celebren la majoria d'algunes festes o fires com ara la fira de Santa Llucia , -El Pregó, La Passada, Mostra de Bestiari de Foc, La Trobada castellera, Fem un llibre...etc. En algunes d'aquestes festes són en les que més participen els infants i els joves. Els que viuen en els edificis que envolten la plaça senten una bonica sensació quant surten al balcó per l'estiu ja que els dóna una mica l'aire i veuen com els nens petits corren darrere la pilota per intentar tocar-la i al final cauen a terra, s'aixequen una altra vegada, i es posen a perseguir-la un altre cop. La gent que viu en aquells pisos quan veuen aquelles escenes fan la volta, es posen les bambes agafen els seus fills i surten corrents cap a la plaça.
La plaça de les Hortes està situada en un carrer, concretament al carrer Roger de Flor. És una plaça on de petit m'agradava anar-hi per jugar amb els amics; a pilota, anar-hi amb bicicleta... .A més, cada dia el parc rep nous nens perquè hi juguin. No només la plaça hi te un parc, sinó que també té bars, supermercats... Te sis bancs perquè la gent de totes les edats puguin dese descansar a tirar pipes als coloms. També és una plaça perquè els gossos fessin les seves coses, juguin amb altres i no parin de córrer. Si miréssim tot recte ,veuríem un riu anomenat Congost. El terra es de ciment, però també te terra el parc. Si haguéssim de posar una nota personal a la plaça, li posaria un 8, però com ara està en reformes un 10 perquè estic segur que quedarà molt bé.
Un lloc divertit a Granollers, Hi han gronxadors, tobogans, plataformes mòbils, etc., on els nens i nenes es diverteixen i on passen uns moments divertits en família. En aquesta plaça es fan celebracions, festes, balls a l'estiu i a l'hivern. L'entorn d'aquesta plaça és urbanística. Trobem pisos, botigues, quioscos, etc., on molta gent hi acudeix a comprar o conviure. Per a mi aquesta plaça és important, perquè quan hi vaig em sento feliç, es respira bon ambient i estic a gust amb la gent que m'envolta. També a vegades quan vaig m'assec als bancs i veig com els nens i nenes juguen a la pilota, als gronxadors i a vegades a les cordes. Jo espero que aquesta plaça estigui allà molt temps i que no la canviïn mai.
La capella de Sants Metges és una petita capella construïda en un petit carreró. L’entrada és una gran porta de fusta amb dos panys rodons d’aquells antics. Per entrar-hi poc esforç hi has de fer, només pujar dos graons i ja hi ets dins. A mà esquerra hi ha un mural on hi ha cames, mans, caps…de plàstic. Això a primera vista us pot semblar estrany, però ho feien perquè quan algú li feia mal alguna part del seu cos portava l’objecte de plàstic de la part del cos que li fes mal, perquè així se li curés. Al seu costat hi ha un quadre i al bell mig de la porta, hi ha una fotografia en blanc i negre en què es veu per dins la capella amb gent a punt de començar missa. Aquesta fotografia és una de les més antigues de Granollers. A mà dreta hi ha una gran escala de cargol enfilada que porta al pis de dalt. A mesura que vas pujant l’escala sents els cruixits dels esglaons quan els teus peus els trepitgen. Quan arribes a dalt trobes una finestra rodona des d’on es veu el carrer. Just davant de la finestra hi ha una llarga corda que si estires ben fort escoltaràs el so de la campana. En fer-la sonar volia dir que la capella ja estava oberta, la gent ja hi podia anar. Baixo les escales a poc a poc i en arribar a baix em trobo dues fileres seguides de bancs. Segueixo recte passant per les estretes files de bancs fins arribar a l’altar, una taula de pedra on estan dibuixades cinc creus, una a cada punta i l’altra en el mig. Alço una mica el cap i veig dues figures: sant Cosme i sant Damià. La paret de la capella és blanca però abans hi havia pintat un mural. El sostre té dos arcs, i en tota la zona del sostre estan dibuixades dues creus i estan penjades dues petites làmpades d’aranya que il·luminen la petita capella. La capella és petita, però el que amaga a dins és molt mes gran del que et penses. Judith Verdaguer Sánchez
capella de sants metges La capella de sants metges és una Capella que té molts anys,també té una història molt llarga. Està situada a Granollers en el carrer corró,que té molts anys. No és ni molt petita mi molt gran .Fa molts anys tocaven la campana quan acabava de néixer algun nadó,per alguna tradició cristiana,Fa anys el sostre de la capella tenia dibuixos i decorats .En canvi ara té el sostre blanc com els núvols, i les parets de fusta, que brilla amb la llum, és realment bonic! Des de dalt es veu la capella molt bonica i és el lloc d'on toquen la campana.En aquest merabellós lloc encara tenen les fotos i les històries de la capella, tot ho tenen darrere de la gran porta amb quadres antics. Encara avui en dia la gent va per fer-hi celebracions familiars. IMANE CAHOUACH GUELLA
LA plaça de les Hortes va ser la primera plaça que vaig trepitjar i anar per primer cop. Jo no sóc d'aquí d'Espanya, sóc de Bolívia, i quan vaig arribar doncs tenia moltes ganes d'anar a passejar, de conèixer la ciutat. I clar la meva mare va tenir una idea i ens va portar a aquesta plaça, a la plaça de les Hortes Tinc molts records d'aquesta plaça i que mai oblidaré, uns records bonics, vergonyosos i inolvidables. Bonics perquè és una plaça còmoda, on t'agrada estar, perquè hi vas coneixent gent nova a poc a poc van ser “els millors amics”. Vergonyosos perquè, moltes vegades jugant he caigut davant molta gent però no em feia molta vergonya perquè era petita. I inolvidables perquè mai oblidaré les coses que he passat en aquesta en aquesta plaça. Actualment aquesta plaça l'estan reconstruint una altre cop, la estan fent més maca del que era. Si hi aneu veureu que hi ha també un supermercat, fa que tingui més vida, perquè pots anar a comprar i després anar a menjar en els bancs marrons i passar-te el dia a la plaça. Us asseguro que mai oblidareu els vostres records sobre aquesta plaça, la plaça de les Hortes.
A vegades em sento sola. Us preguntareu com un edifici tan antic es pot trobar sol. Bé, em presento, sóc la Capella de Sant Metges. Sóc una capella dedicada als sants Metges Cosme i Damià, dos homes d’Aràbia, que anys enrere, molt abans que vosaltres nasquéssiu, es dedicaven a guarir els homes i les dones sense res a canvi. Tornant al tema principal, em sento sola pel simple fet que sóc visitada només en una època de l’any. Però aquelles setmanes que els diumenges fan la missa i la capella s’omple de gent, sóc l’edifici mes feliç del món. M’agrada que encenguin espelmes dintre meu i resin per treure’s un mal, tenir més salut, més feina i sobretot les encenen per tenir més diners. Anys enrere la gent solia portar parts del cos de cera, creien que si els feia mal un peu el portaven a la missa, el deixaven allà, els dos sants metges els curaria el seu mal. Encara les guardo aquelles peces de cera; si veniu a visitar-me les podreu veure penjades a les parets. Teniu ganes de saber com sóc, oi? Bé, la veritat és que sóc petita i per entrar-hi tinc una porta gegant tota de fusta. La meva façana és molt llarga i estreta i està pintada de dos colors, un de gris i un altre de marró fluix. Només entrar hi tinc uns quants bancs per seure. Les meves parets estan decorades amb quadres, alguns d’ells fotografies dels primers anys. L’altar consta d’una taula de pedra i un crucifix de Jesús penjat sobre l’altar. Al final d’aquest hi ha els dos sants Cosme i Damia penjats a la paret. Al costat de la porta tinc una escala per pujar al segon pis on hi ha una campana. M’encanta que la toquin perquè em fa pessigolles. Sempre em recordaré de la primera boda que van fer dintre meu, va ser una sensació nova i em va encantar. He de dir que quan vénen escoles a visitar-me m’ho passo realment bé. Segur que us heu quedat amb les ganes de visitar-me: doncs no dubteu a venir-me a veure els diumenges des de setembre fins novembre.
Sempre m`ho passo molt bè perquè quasi sempre sòc visitada per la gent ja sigui per fer tràmits i això m'acaba lian perquè sempre acaben tornan un cop i dos ja que no porten els papers complets o amb gent que pregunta carrers o edificis i fins i tot a vegades em visiten nois o noies una mica maleducats que no hi son on deuen ser perque a vegades no entren al institut i es queden per allà i llavors els meus companys de treball mels emporten i reben un càstig.. uff quina memòria se m'oblidat presentarme però jo crec que vostès ja deuen sapiguer qui sòc però de totes maneres em presento: ola em dic Edifici policial bueno millor dit així m'agrada que em diguin però en relitat sòc la policia però es que aquest nom sona como molt autoritari i a mi m'agrada mès que em tinguin confiança. La veritat sòc una mica vella porto molts anys al mateix carrer i la veritat m'agradaria anar a un altre lloc per canviar-hi una mica però així ès millor perquè ja tothom sap on sòc i sempre acudeixen cap a mi perquè tothom alguna vegada necesita la meva ajuda. La veritat em sento important encara k jo se que ho sòc però es que tothom em coneix i aparlen de mi i això m'agrada
LA PLAÇA DE LES HORTES
ResponEliminaLa Plaça de les Hortes jo la definiria com una plaça : excel•lent, divertida, gran, acollidora i màgica però si nugués de triar una definició seria màgica. Bé doncs aquí comença el meu text:
La màgica plaça caracteritzada pels somriures dels nens quan juguen a pilota, a fet i amagar, a tirar-se pel tobogan o simplement a jugar amb la sorra m’encanta. A mi m’agrada molt passar-hi, de fet hi passo cada dia per anar a l’escola i no m’han canso mai. Però ara aquesta il•lusió dels nens que juguen al parc cada dia després de l’escola, els que hi passen i el dia s’alegren, els que només seuen i descansen s’ha esvaït perquè estan fent obres i no es pot jugar a pilota ni a res més. Tots es nois i noies estan desitjant que els paletes acabin ja la plaça i poder gaudir de la plaça un altre cop. Aquesta plaça era molt interesant però es podia millorar. Ara espero que sigui igual de emotiva que abans o més. Em fa l’efecte que quan acabin les obres tornaran a regnar els somriures a la plaça de les Hortes.
Guillem Pocurull
Molt bé, Guillem. Ets el primer a penjar la descripció: felicitats!! Al final el teu text va ser un dels escollits. Pel que fa a la correcció, un parell de coses: la frase correcta seria NO ME'N CANSO MAI (aquí no hi ha el verb haver)i per evitar la repetició de la paraula "plaça", cal escriure: PODER GAUDIR-NE UN ALTRE COP. Ah, a la segona línia em sembla que hi ha un lapsus: "nugúes" en comptes de "hagués" i cap al final del text falta un apòstrof: IGUAL D'EMOTIVA.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCapella de Sants Metges
ResponEliminaLa meva àvia em va explicar que una noia, que ella coneixia tenia molt dolor a la cama dreta i no podia casi caminar. Aquell dolor era molt intens, i no podia dormir del mal que li feia. Ja no podia aguantar més i va anar al metge de capçalera, però ell no sabia trobar quin era el problema que tenia la jove, i llavors ell la va enviar a un especialista que vivia a Mataró.
Ella com que no podia suportar el dolor va anar fins allà, però li va servir de poc perquè el que ella no sabia es que el doctor especialista li diria que no tenia solució, que això nomes ho podria solucionar un miracle. La noia amb el cap baix i plorant del dolor va sortir de la consulta i no va tenir més remei que anar cap a casa seva. Quan va arribar va començar a pensar que faria per poder aguantar tota la vida amb aquell dolor, però no se li va acudir res. Ella vivia sola i no tenia pares així que encara es sentia més sola. Una veïna seva que es preocupava molt per ella, la va anar a visitar després de la visita al especialista. La noia li ho va explicar tot el que li havia dit el metge, però també li va dir que no podria suportar aquell dolor tota la seva vida ja que era molt jove, les dues es van posar a pensar, però no van trobar cap solució.
Van passar uns dies, fins que a la seva veïna se li va ocórrer que podien portar una cama de cera, a la Capella de Sants Metges i així segons deia la gent es curaria.
Van passar unes setmanes i la noia no es sap com, però es va curar.
Laia Pérez Sorribes
La plaça de les Hortes
ResponEliminaLa plaça de les Hortes és un lloc molt característic de Granollers, que, en aquests moments, està essent remodelat de dalt a baix, ja que les rajoles del terra i el petit parc que hi ha estaven molt vells. Se situa al bell mig de la ciutat i està envoltat per edificis. Encara que no sigui una plaça gaire ben vista, conserva el seu encant i la fa molt acollidora. Molta gent gran passa hores allà, aprofitant que hi toca molt el sol i és un molt bon lloc on gaudir de l’entorn i passar-hi l’estona. També molta mainada va a jugar-hi després d’escola perquè inclou un parc infantil i està situada molt a prop dels col•legis. A la plaça de les Hortes també podem gaudir de diferents animals i vegetació, ja que molt a prop hi passa el riu Congost i ajuda la seva conservació. També és un bon lloc per anar a passejar els animals de companyia, hi ha molt d’espai i resulta molt convenient i agradable. En conclusió, és una plaça per poder apreciar l’entorn d’una ciutat molt bonica que, sovint, no ens adonem de la seva bellesa.
Albert Riera
Hola, Sergi, veig que això s'anima. M'has penjat el teu text, bé!
ResponEliminaComentari a la correcció: a la primera línia, hauria de ser: EM dic Hortes, EM coneix i EM trepitja (EM no és el verb haver i per tant, s'escriu sense hac). A més, falten alguns accents: SÓC, HISTÒRIA (3 vegades), HISTÒRIES, MÉS (2 vegades). D'altra banda, vam comentar a classe que el verb "assentar-se" no existeix en català; la forma correcta és ASSEURE'S (al text: QUE S'ASSEGUI EN ELS MEUS BANCS).
Bé, Sergi, fes-hi una última repassada i torna'm a enviar el text correcte. Ànims!
Hola, Laia. Gràcies per penjar el teu text. Bé, els teus textos!
ResponEliminaComentari a la correcció: a la 2a línia la paraula correcta és QUASI. A més, falten alguns accents al segon paràgraf: ÉS, NOMÉS, VA COMENÇAR A PENSAR QUÈ FARIA (QUÈ interrogatiu). Una cosa a millorar: quan tenim verbs com "saber" o "sentir" que comencen per essa, utilitzem la forma SE del pronom i no pas ES): SE SENTIA SOLA, NO SE SAP COM PERÒ ES VA CURAR.
Bé, la resta bé. Continua així, Laia!
Albert,
ResponEliminaMolt bé el text que m'has penjat! És correcte i molt ben estructurat. Has escrit una última frase que serveix de conclusió, cosa que el lector agraeix. Continua així. Albert.
Hola Agnes!
ResponEliminaJo ho vaig canivar però a passat que no es deuria guardar. Ja ho tornare a penjar amb les correccións.
Salutacions, Sergi Rueda
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPlaça de Jacint Verdaguer
ResponEliminaEstic asseguda en un banc, i des del meu punt de vista veig l'església dels Franciscans que és on vaig fer la meva comunió. També veig que a l'entrada hi ha dos homes pobres demanant menjar a totes les persones que passen per davant de l'església. A dalt de tot hi té una creu blanca bastant gran i al costat dret el campanar.
Observo que la Parròquia dels Franciscans es troba al mateix carrer major de Granollers transitada per cotxes, i tocant a la plaça de la Muntanya. Està envoltada davant mateix d'un gran parc, una llibreria que rep el nom de “ La Valldeneu “, de botigues, de bars-restaurants i d'un centre cultural.
M' aixeco del banc i vaig a ma dreta per anar a veure la nova plaça de la Muntanya; ara és molt més bonica, li han donat molt més vida, és una miqueta més gran i ara hi va molta més gent a visitar-la.
Puc veure com els nens gaudeixen i juguen amb els seus amics a les instal·lacions que hi han a la plaça. Els nens petits juguen amb les seves mares als gronxadors. Mentrestant les persones grans es distreuen assentats als bancs donant menjar als ocells que hi han al seu voltat.
Al centre de la plaça hi ha una font que homenatja a Mossèn Jacint Verdaguer amb un medalló que inclou la seva efigie. Hi han molts alzines que envolten aquesta font.
Veig com encara es mantingut el terra de pedra, els monuments i les alzines, però ja no està la cabina de loteria ja que va haver-hi fa mesos una tempesta i una arbre va caure a sobre, per aquesta raó van reformar-la.
Ara me n'he d'anar , però primer vaig a beure aigua a la font i després me n'aniré a l'església a fer missa, ja que és diumenge i és l'hora.
Tania Hernandez
La Capella de Sants Metges és única, una petita capella que ha arribat a unir a moltes persones i que ha ajudat a resoldre malalties i mals al llarg de molts anys. Aquesta capella es diu així perquè aquets dos sants, Cosme i Damià, eren metges i curaven a la gent. Encara que sigui molt petita s’hi poden celebrar casaments, bateigs... Només cal demanar que la obrin, i fins i tot es pot tallar el carrer perquè hi càpiguen més persones. Potser ara ja no sembla tan bonica com abans, quan tenia les parets plenes d’il•lustracions, però en el fons segueix sent la mateixa, amb parets blanques. La història d’aquesta capella serà recordada sempre per aquells que la coneixen.
ResponEliminaAnava caminant un dia i vaig sentir unes campanades que em van cridar l’atenció. Vaig seguir el so per un estret carreró fins arribar a una petita capella. Em vaig quedar parada just davant, contemplant-la per primera vegada. Em vaig fixar en un cartell que hi havia dalt de la porta, hi posava "Capella de Sants Metges". Hi vaig entrar sense pensar-m’ho dues vegades. No hi vaig veure ningú. Llavors em vaig espantar en veure que, a l’esquerra, hi havia cames, braços, peus, orelles... Moltes parts del cos de plàstic penjades a la paret. Vaig entendre que eren “promeses” que la gent havia fet als sants feia molt de temps. Vaig mirar a la dreta, hi havia uns quadres, segurament eren de com era abans la capella. També hi havia una escala de cargol que duia a la part de dalt, al campanar, semblava difícil de pujar. Ara sí, vaig mirar cap endavant, hi havia uns cinc bancs de fusta a cada costat seguits, l’un darrera l’altre. Les parets eren blanques i semblaven pintades de feia molt de temps. Em vaig dirigir silenciosament cap a l’altar. Em vaig quedar davant contemplant les pedres que feien de taula i els dos sants de darrera: Sant Cosme i Sant Damià. Em vaig asseure en un dels bancs i m’hi vaig quedar durant una bona estona. Vaig descansar una mica i uns minuts més tard, vaig pensar que ja era hora de tornar cap a casa.
Andrea Raya Conesa
Plaça de les Hortes
ResponEliminaHola em dic Hortes i sóc de Granollers. Molta gent em coneix i em trepitja tots el dies. Jo sóc molt jove comparat amb les cases que tinc al costat, les cases quan jo estic molt avorrida perquè no passa ningú els hi demano que m’ expliquin la meva història:
- Filla quan nosaltres érem joves aquí on estats tu i aquests grans edificis hi havia un descampat on els nens i les nenes es divertien i passaven les hores jugant-hi.
Quan les cases grans i velles m’ expliquen les seves histries em quedo fascinada, i penso, si aquesta es la meva història com serà la seva de llarga.
Ara mateix estic tota despentinada i lletja perquè m’ estan arrelant una gent molt amable. Quan acabin d’ arreglar-me seré la plaça mes buscada de tot Granollers i estaré tot el dia parlant amb tota gent que s’ assegui en els meus bancs, i els nens que vinguin a jugar amb mi en els meus gronxadors i tobogans s’ho passaran d’ allò més be perquè seran nous de trinca per estrenar.
Al cap i a la fi només soc una plaça amb poca història però amb grans amics que em cuiden i m’ ajuden a continuar endavant trepitjar-me cada dia.
Sergi Rueda
Plaça de les Hortes
ResponEliminaJa quasi hi sóc, només em queda travessar el pas de vianants i.... Ja hi sóc. Feia molt de temps que no hi havia estat i de sobte, em va vindre un allau de records que se’m fan difícils d’explicar. Tots eren sobre la meva infància i vaig tenir una rara sensació; em feia gracia recordar quan de petit hi venia amb la meva àvia però alhora pena d’haver-ho deixat o oblidat tan ràpidament.
Tinc molts bons records d’aquell parc ja que cada tarda, sortint de l’escola, juntament amb un parell d’amics i les seves respectives àvies anàvem cap a la plaça a jugar. Ens podíem passar hores jugant fins que arribava aquell moment crític en que les àvies ens cridaven i ens deien que havíem de marxar, allò si que era un drama...
Amb el temps m’he adonat que la plaça de les Hortes és com un centre cultural. Jo gaudia jugant i cridant amb els amics i les àvies al cap d’uns dies d’acompanyar als seus néts, feien amistat entre elles i cada tarda feien petar la xerrada.
Em vaig asseure en un banc i em vaig quedar contemplant la plaça, em vaig adonar de que encara que passessin els anys el parc estava idèntic com quan jo era petit. De sobte se’m va acostar una àvia al costat i li vaig comentar tot el que estava sentint en aquells moments, i ella, com quasi totes les persones grans em va respondre extensament, vam estar xerrant durant una bona estona. Cap al tard vaig reflexionar sobre els fets que havien passat i em vaig adonar d’una cosa; que ja no era un d’aquells nens que jugaven a la plaça sinó un senyor gran en es posa a parlar amb el altres als bancs.
LA COMISSARIA DELS MOSSOS D’ESQUADRA
ResponEliminaQuan arribem a la comissaria observem que els colors de l’edifici són blanc, blau i vermell, que son els colors identificatius dels mossos d’esquadra.
La comissaria està situada en una de les parts més elevades de Granollers, molt propera a les vies de trànsit que permeten desplaçar-se ràpidament cap a altres nuclis urbans de la comarca. També el fet d’estar a un lloc tan elevat, permet tenir bona comunicació per radiofreqüència.
L’edifici té diverses plantes. A la planta soterrada trobem el pàrquing on es veuen cotxes identificatius de la policia i cotxes normals, però preparats per a la feina policial. En aquesta planta també hi ha la zona de les garjoles.
A la planta baixa trobem la recepció, una sala d’espera i uns quants despatxos on els ciutadans són atesos quan van a denunciar. En aquesta planta també trobem una sala molt important per a la feina del policia; la sala de “brifing”, lloc on els policies tenen una reunió abans de començar el torn de treball,on són informats de les zones assignades de patrullatge i de la informació necessària per dur a terme la seva tasca del dia.
A les altres plantes hi ha els vestidors del personal, oficines del personal policial, els comandaments i d’administratius.
He quedat impressionat del servei dels policies. El seu treball està dirigit al nostre benestar. Sempre que respectis la llei, aquest edifici serà el teu amic.
Hola! Sóc la Masia de les Tres Torres, una mica vella però ben conservada. Aquí, a prop del riu, fa molt de fred, sort en tinc de la xocolata calenta que preparen per a quan ve el patge Gregori a recollir les cartes per als Reis Mags. Sóc molt feliç quan els nens i nenes del barri em visiten per Nadal!
ResponEliminaFa molts anys tot el meu voltant eren camps de conreu i un llarg camí, vorejat d’ametllers, passava pel meu costat. Era bonic veure els ametllers florits perquè aviat arribaria la primavera. Enguany un munt de cases i pisos em fan companyia i, diàriament, a les meves instal•lacions es realitzen cursets per a les persones que estan en l’atur i se’ls ajuda a trobar feina amb més facilitat.
Quan comença l’estiu em vesteixo de festa i els meus veïns preparen un cinema a la fresca, una botifarrada i un teatre a casa meva. A l’abril també celebrem Sant Jordi i a l’octubre la castanyada i el festival de música i dansa tradicional. A més, cada dia rebo la visita d’un grup de nois i noies que vénen a jugar al pati que tinc situat a la part del darrera.
Bé, us haig de deixar perquè amb el fred que fa li demanaré al patge Gregori un bon got de xocolata calenta!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRefugi pl.Maluquer i Salvador
ResponEliminaObro la porta del menjador i em trobo amb una festa. És normal, avui faig dotze anys. La meva mare em ve corrents a fer-me una abraçada. I el meu germà i la meva germana tambè m’abracen. Felicitats em diuen i em fan petons. Per a mi el dia 31 de maig és el dia més feliç de l’any. Tots están per a mi i em fan el favorit de la familia.
La meva mare prepara un pastís de xocolata amb nata. Molt difícil de cuinar diu ella sempre. El meu pare m’ha enviat una carta felicitant-me i explicant-me que ha passat al seu campament de guerra. Ell diu que no passa res, però quan la meva mare va llegir l’altre sobre que venia adjunt es posà a plorar. La guerra ja li havia tret la vida a una altra persona segurament.
Després d’esmorzar anem al mercat a comprar, com tots els dimarts al matí. Son les nou i cinc minuts quan veig un avió i li dic a la meva mare que si era del pare, però al veure’l la meva mare sortí corrents cap a una plaça. Entrem dintre d’una cova, em sembla. Crec que va ser per culpa dels avions. Després la meva mare se’n va a buscar al meu germà i la meva germana. I uns segons després comença a tronar. Trona tan fort que el sostre de la cova casi em queia a sobre.
Després d’un minut i poc més va parar. Vaig sortir a veure la pluja, però el que vaig veure va ser la meva mare morta al carrer més a prop. No va ser fins dos dies després que vaig tornar a veure al meu germà. Jo havia sobreviscut,però haguès preferit haver mort jo aquell trist dia 31 de maig.
Ja han passat setanta anys des del primer bombardeig i avui faig vuitanta-dos anys. Han rehabilitat el refugi de la plaça Maluquer i Salvador però igualment no han rehabilitat el meu cor.
Oriol Resina Sancho, 2n ESO A
Sala de cultura Sant Francesc
ResponEliminaEncara recordo quan anàvem amb l’escola a veure-hi espectacles, sobretot teatre, ja sigui en anglès o òpera, i algun cop màgia. Sempre que hi anava tenia ganes de tornar-hi per diverses raons. Una era perquè les obres eren interessants i divertides. Una altra era perquè passava una estona divertida amb els amics. També era perquè em saltava minuts de classe, tot i que després ens renyaven per anar cridant pel carrer.
També, alguns cops, hi han instal•lat la botiga de festa major. Sempre que l’han posat hi he anat, perquè cada any creixo i necessito una samarreta nova.
És un lloc interessant pel meu gust. Quan ara hi passo veig els nens jugant amb els llums del terra, les columnes o la font que hi ha al costat. També es un bon punt de trobada, ja que hi ha una gelateria al costat i, a l’estiu vénen molt de gust i també és molt a prop de qualsevol lloc de la ciutat, com la Porxada o de l’avinguda del Parc.
Roger de Riba, 2n ESO A
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola, Tania, Andrea, Sergi, Arnau i Guillem Canelo. A veure si us contesto a tots, ara que estem tots en setmana blanca!
ResponEliminaTania, el teu text està molt bé. Tan sols un parell de coses: t'has deixat l'accent a la paraula MÀ (3r paràgraf) i has de corregir el mot "assentats" per ASSEGUDA (la gent gran asseguda, 4t paràgraf).
Andrea, el teu text també està molt bé. De fet, és un dels que han seleccionat per ser publicat. No hi he trobat cap falta. Enhorabona!
Sergi, et comento uns errors que he vist en el teu text sobre la plaça de les Hortes. (Potser alguns errors són conseqûència d'escriure a l'ordinador). Has d'escriure al 3r paràgraf HISTÒRIES i al 4t paràgraf ARREGLANT. D'altra banda, falten accents en els mots MÉS, BÉ i SÓC (a la segona meitat del text).
Arnau, el teu text està molt bé. Tan sols tres coses: al 1r paràgraf la paraula ALLAU és femenina en català; per tant, hauria de ser UNA ALLAU. També falta un accent a la paraula GRÀCIA. Finalment, a l'últim paràgraf, la frase correcta és: EM VAIG ADONAR QUE ENCARA QUE PASESSIN ELS ANYS...
Guillem Canelo, et comento quatre coses en referència al teu text sobre la comissaria dels Mossos. En primer lloc, caldria dir: SÓC LA COMISSARIA DELS MOSSOS D'ESQUADRA (i no "sóc els mossos d'esquadra"). En segon lloc, la frase correcta seria: TREU A PASSEJAR ELS SEUS GOSSOS i el la forma verbal correcta seria: UN CAMÍ QUE RECORRE (i no "recorreix"). Finalment, falta un accent a la frase: ELS AGENTS EN SURTEN I VÉNEN.
Per acabar, caldria distribuir el text EN DIFERENTS PARÀGRAFS (uns tres paràgrafs). Tenint en compte tot el que t'he escrit, torna a penjar el teu text. De ben segur que millorarà!
Hola, Roger F., Antonio, Stefania i Oriol: he llegit els vostres textos. Bé per la feina feta!
ResponEliminaRoger, el teu text sobre la comissaria està molt bé. Tan sols he trobat a faltar un accent al verb SÓN (2a línia).
Antonio, el teu text també està molt bé. No hi he trobat cap falta. Enhorabona!
Stefania, hi ha unes quantes coses que volia comentar-te sobre el teu text sobre la capella de Sants Metges: al 2n paràgraf falta l'accent al mot ÉS i la frase correcta és LA GENT ENTRA A LA CAPELLA. (i no "entra en la capella"). D'altra banda, recorda de deixar un espai després de qualsevol signe de puntuació: punt, coma, interrogació, etc. Al 3r paràgraf falten dos accents: ÉS i PERQUÈ; també falta un pronom: LA GENT EN PARLAVA. En dos paràgrafs diferents has escrit la paraula "aunque"; l'has de substituir per ENCARA QUE, que és la forma correcta. Finalment, cap al final del text, falten tres accents: VISITARÀ, HISTÒRIES i ADÉU.
Tenint en compte tot el que t'he escrit, torna a penjar el teu text, sisplau. De ben segur que millorarà. Vinga, ànims.
Oriol,
Ja he vist que em vas penjar un altre cop el teu text. Molt bé! La veritat és que la teva narració em va agradar: la trobo molt original. Tan sols dues o tres qüestions: al 1r paràgraf hi ha dos errors pel que fa als accents: TAMBÉ porta accent tancat i ESTAN no porta cap accent. D'altra banda, també al 1r paràgraf em sobra el pronom EM a la frase: "em ve corrents a fer-me una abraçada". Al 2n paràgraf falta una coma a la frase: MOLT DIFÍCIL DE CUINAR, DIU ELLA SEMPRE. Falta un altre accent a la frase: EXPLICANT-ME QUÈ HA PASSAT. Al penúltim paràgraf, cal escriure la frase: HAURIA PREFERIT HAVER MORT JO...
La plaça de la Corona
ResponEliminaLa plaça de la Corona és una de les places importants de Granollers, sobretot perquè té una zona de vianants per passejar molt bonica i és un punt de sortida important a la ciutat en diferents actes populars, com a la festa major, on comencen els cercaviles, o a la mitja marató, on s’inicia la cursa dels més petits.
La seva forma quadrada proporciona una gran sencació d’amplitud i la vegetació dóna una fresca molt agradable gràcies als arbres frondosos. N’hi ha molts que amaguen pardals que aquests a l’estiu fan els seu cant carecterístic tan alegre. La vida moguda que obeservem en aquesta plaça no seria el que és sense quantitat d’establiments públics que hi ha, com el restaurant Can Kiko , bancs i caixes, el Flap, etc.
La plaça de la corona es remodelà de dalt a baix al 2009, es va prohibir el pas dels cotxes, i s’hi van afegir gronxadors, bancs, tobogants “entre altres”, que fan que la plaça sigui més acollidora i menys contaminada.
M’han dit que en temps del franquisme es deia “Plaza de los Caídos”, honorant els soldats del bàndol nacional morts. Aquesta història ja queda molt enrere i hem guanyat molt amb aquest nom, que encara que sona molt monàrquic, a mi la plaça de la corona m’agrada molt i quan hi camino em dóna una gran sensació de felicitat per tots el moments que hi he viscut.
SALA DE CULTURA SANT FRANCESC
ResponEliminaSempre havia tingut ganes d' entrar en aquella sala. Quan sortia de la biblioteca passava pel davant d' aquell espai i cada vegada em feia la mateixa pregunta “Què era allò?”. Un dia la porta estava oberta i era tan gran la curiositat que tenia, que vaig treure-hi el cap i vaig veure que hi havia un grup més o menys de quaranta persones que cantaven mentre un director dirigia. Vaig entrar a dintre sense fer soroll i vaig restar quieta al fons de la sala. Una sensació estranya i agradable em va envair.
Em vaig quedar parada sense saber com reaccionar, pel que semblava aquell lloc m'era familiar, com si alguna vegada hi hagués estat. Després d'una estona em vaig adonar que s'havia fet tard i que havia de tornar a casa perquè si no la mare es preocuparia. Quan vaig arribar a casa, vaig comentar el dia amb la mare i li vaig explicar l'aventura que havia viscut. Ella em va dir que no hi tornés perquè allò no era correcte i em podrien renyar per entrar sense permís. Però si us haig de ser sincers no li vaig fer cas perquè a mi el que m'interessava era satisfer aquella curiositat i saber per què em resultava tan familiar aquell lloc, així que a l'endemà hi vaig tornar.
Aquella vegada tampoc ho vaig descobrir, i quan sortia per la porta vaig sentir un nen que li deia a la seva mare: “diumenge anirem al teatre?” . Llavors vaig reaccionar, la meva àvia em portava cada diumenge allà, la veritat és que quasi no m'en recordava, devia tenir uns dos anys. Un munt d' imatges i records van desfilar pel meu cap en un moment. No sé quanta estona vaig estar allà aturada, recordant altres temps però no em vaig moure fins que un amic em va tocar l'espatlla i va dir: “Què fas aquí?”.
MARIA ESTIRADO
Hola, Roger de Riba i Bernat,
ResponEliminaHe vist els vostres textos. Bé per la feina feta!
Roger de Riba, el teu text està molt bé. Veig que has incoporat les correccions que t'havia fet. Tan sols falta un accent a la paraula ÉS a l'últim paràgraf.
Bernat, el teu text també està molt bé, sobretot perquè és un text complet i ben treballat. Hi ha alguns errors, potser deguts al fet que no estem acostumats encara a escriure correctament amb l'ordinador: cal escriure plaça de la Corona (Corona en majúscules), SENSACIÓ, OBSERVEM, CARACTERÍSTIC (2n paràgraf), TOBOGANS (3r paràgraf). D'altra banda, sobra la paraula AQUESTS al segon paràgraf: ...AMAGUEN PARDALS QUE A L'ESTIU FAN EL SEU CANT CARACTERÍSTIC TAN ALEGRE.
Hola, Maria,
ResponEliminaEl teu text està molt bé. De fet, és un dels seleccionats per l'Ajuntament i, per tant, serà inclòs en el llibre. No hi he trobat cap errada. Enhorabona!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola, Adrià. Veig que finalment m'has penjat la teva descripció de Paraules per a vuit espais. Et vull comentar una sèrie de coses que has de corregir.
ResponEliminaPer començar, al primer paràgraf falten accents a ÉS i MÉS. Al 2n paràgraf, falta una A: COM A TOTES LES ESGLÉSIES... i també tornen a faltar accents: PREGÀRIA, DÉU i SÓN. Al tercer paràgrafs falten més accents a QUI ÉS DÉU i QUÈ VA FER PER NOSALTRES (ha de portar accent perquè és interrogatiu). D'altra banda, l'expressió correcta és HAN DE FER LA COMUNIÓ (i no "tenen que"). Repassa els accents a l'última part del text perquè en falten bastants! També faltava un apòstrof: L'ÚNIC. A més, l'expressió correcta seria: M'HE SENTIT MOLT ORGULLÓS DE...
Bé, tenint en compte els comentaris que t'he fet, torna'm a penjar el text corregit.
DESCRIPCCIÓ: LA PLAÇA DE LA LLIBERTAT.
ResponElimina-La plaça de la Llibertat ,és un espai molt ample, que està connectat amb altres voreres dels carrers que l'envolten. Al centre de la plaça s'han posat jocs per als infants que hi van cada dia , i uns quants bancs per la gent gran que hi va per prendre el sol, i on s'asseuen també les mares, per xerrar amb les mares del amics dels seus fills, i per tenir-los vigilats de més prop.
En els dies festius es on se celebren la majoria d'algunes festes o fires com ara la fira de Santa Llucia , -El Pregó, La Passada, Mostra de Bestiari de Foc, La Trobada castellera, Fem un llibre...etc.
En algunes d'aquestes festes són en les que més participen els infants i els joves.
Els que viuen en els edificis que envolten la plaça senten una bonica sensació quant surten al balcó per l'estiu ja que els dóna una mica l'aire i veuen com els nens petits corren darrere la pilota per intentar tocar-la i al final cauen a terra, s'aixequen una altra vegada, i es posen a perseguir-la un altre cop. La gent que viu en aquells pisos quan veuen aquelles escenes fan la volta, es posen les bambes agafen els seus fills i surten corrents cap a la plaça.
(MARIAM AIT AIDA)
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPlaça de las Hortes.
ResponEliminaLa plaça de les Hortes està situada en un carrer, concretament al carrer Roger de Flor.
És una plaça on de petit m'agradava anar-hi per jugar amb els amics; a pilota, anar-hi amb bicicleta... .A més, cada dia el parc rep nous nens perquè hi juguin. No només la plaça hi te un parc, sinó que també té bars, supermercats...
Te sis bancs perquè la gent de totes les edats puguin dese descansar a tirar pipes als coloms.
També és una plaça perquè els gossos fessin les seves coses, juguin amb altres i no parin de córrer.
Si miréssim tot recte ,veuríem un riu anomenat Congost.
El terra es de ciment, però també te terra el parc. Si haguéssim de posar una nota personal a la plaça, li posaria un 8, però com ara està en reformes un 10 perquè estic segur que quedarà molt bé.
PLAÇA DE LA LLIBERTAT
ResponEliminaUn lloc divertit a Granollers,
Hi han gronxadors, tobogans, plataformes mòbils, etc., on els nens i nenes es diverteixen i on passen uns moments divertits en família. En aquesta plaça es fan celebracions, festes, balls a l'estiu i a l'hivern. L'entorn d'aquesta plaça és urbanística. Trobem pisos, botigues, quioscos, etc., on molta gent hi acudeix a comprar o conviure. Per a mi aquesta plaça és important, perquè quan hi vaig em sento feliç, es respira bon ambient i estic a gust amb la gent que m'envolta. També a vegades quan vaig m'assec als bancs i veig com els nens i nenes juguen a la pilota, als gronxadors i a vegades a les cordes.
Jo espero que aquesta plaça estigui allà molt temps i que no la canviïn mai.
Sergio Plaza
LA CAPELLA DE SANT METGES
ResponEliminaLa capella de Sants Metges és una petita capella construïda en un petit carreró. L’entrada és una gran porta de fusta amb dos panys rodons d’aquells antics. Per entrar-hi poc esforç hi has de fer, només pujar dos graons i ja hi ets dins.
A mà esquerra hi ha un mural on hi ha cames, mans, caps…de plàstic. Això a primera vista us pot semblar estrany, però ho feien perquè quan algú li feia mal alguna part del seu cos portava l’objecte de plàstic de la part del cos que li fes mal, perquè així se li curés. Al seu costat hi ha un quadre i al bell mig de la porta, hi ha una fotografia en blanc i negre en què es veu per dins la capella amb gent a punt de començar missa. Aquesta fotografia és una de les més antigues de Granollers.
A mà dreta hi ha una gran escala de cargol enfilada que porta al pis de dalt. A mesura que vas pujant l’escala sents els cruixits dels esglaons quan els teus peus els trepitgen. Quan arribes a dalt trobes una finestra rodona des d’on es veu el carrer. Just davant de la finestra hi ha una llarga corda que si estires ben fort escoltaràs el so de la campana. En fer-la sonar volia dir que la capella ja estava oberta, la gent ja hi podia anar. Baixo les escales a poc a poc i en arribar a baix em trobo dues fileres seguides de bancs. Segueixo recte passant per les estretes files de bancs fins arribar a l’altar, una taula de pedra on estan dibuixades cinc creus, una a cada punta i l’altra en el mig. Alço una mica el cap i veig dues figures: sant Cosme i sant Damià. La paret de la capella és blanca però abans hi havia pintat un mural. El sostre té dos arcs, i en tota la zona del sostre estan dibuixades dues creus i estan penjades dues petites làmpades d’aranya que il·luminen la petita capella. La capella és petita, però el que amaga a dins és molt mes gran del que et penses.
Judith Verdaguer Sánchez
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminacapella de sants metges
ResponEliminaLa capella de sants metges és una Capella que té molts anys,també té una història molt llarga.
Està situada a Granollers en el carrer corró,que té molts anys.
No és ni molt petita mi molt gran .Fa molts anys tocaven la campana quan acabava de néixer algun nadó,per alguna tradició cristiana,Fa anys el sostre de la capella tenia
dibuixos i decorats .En canvi ara té el sostre blanc com els núvols,
i les parets de fusta, que brilla amb la llum, és realment bonic!
Des de dalt es veu la capella molt bonica i és el lloc d'on toquen la campana.En aquest
merabellós lloc encara tenen les fotos i les històries de la capella, tot ho tenen darrere
de la gran porta amb quadres antics.
Encara avui en dia la gent va per fer-hi celebracions familiars.
IMANE CAHOUACH GUELLA
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLA PLAÇA DE LES HORTES
ResponEliminaLA plaça de les Hortes va ser la primera plaça que vaig trepitjar i anar per primer cop. Jo no sóc d'aquí d'Espanya, sóc de Bolívia, i quan vaig arribar doncs tenia moltes ganes d'anar a passejar, de conèixer la ciutat.
I clar la meva mare va tenir una idea i ens va portar a aquesta plaça, a la plaça de les Hortes
Tinc molts records d'aquesta plaça i que mai oblidaré, uns records bonics, vergonyosos i inolvidables. Bonics perquè és una plaça còmoda, on t'agrada estar, perquè hi vas coneixent gent nova a poc a poc van ser “els millors amics”. Vergonyosos perquè, moltes vegades jugant he caigut davant molta gent però no em feia molta vergonya perquè era petita. I inolvidables perquè mai oblidaré les coses que he passat en aquesta en aquesta plaça. Actualment aquesta plaça l'estan reconstruint una altre cop, la estan fent més maca del que era. Si hi aneu veureu que hi ha també un supermercat, fa que tingui més vida, perquè pots anar a comprar i després anar a menjar en els bancs marrons i passar-te el dia a la plaça.
Us asseguro que mai oblidareu els vostres records sobre aquesta plaça, la plaça de les Hortes.
A vegades em sento sola. Us preguntareu com un edifici tan antic es pot trobar sol. Bé, em presento, sóc la Capella de Sant Metges. Sóc una capella dedicada als sants Metges Cosme i Damià, dos homes d’Aràbia, que anys enrere, molt abans que vosaltres nasquéssiu, es dedicaven a guarir els homes i les dones sense res a canvi.
ResponEliminaTornant al tema principal, em sento sola pel simple fet que sóc visitada només en una època de l’any. Però aquelles setmanes que els diumenges fan la missa i la capella s’omple de gent, sóc l’edifici mes feliç del món. M’agrada que encenguin espelmes dintre meu i resin per treure’s un mal, tenir més salut, més feina i sobretot les encenen per tenir més diners. Anys enrere la gent solia portar parts del cos de cera, creien que si els feia mal un peu el portaven a la missa, el deixaven allà, els dos sants metges els curaria el seu mal. Encara les guardo aquelles peces de cera; si veniu a visitar-me les podreu veure penjades a les parets.
Teniu ganes de saber com sóc, oi? Bé, la veritat és que sóc petita i per entrar-hi tinc una porta gegant tota de fusta. La meva façana és molt llarga i estreta i està pintada de dos colors, un de gris i un altre de marró fluix. Només entrar hi tinc uns quants bancs per seure. Les meves parets estan decorades amb quadres, alguns d’ells fotografies dels primers anys. L’altar consta d’una taula de pedra i un crucifix de Jesús penjat sobre l’altar. Al final d’aquest hi ha els dos sants Cosme i Damia penjats a la paret. Al costat de la porta tinc una escala per pujar al segon pis on hi ha una campana. M’encanta que la toquin perquè em fa pessigolles. Sempre em recordaré de la primera boda que van fer dintre meu, va ser una sensació nova i em va encantar. He de dir que quan vénen escoles a visitar-me m’ho passo realment bé. Segur que us heu quedat amb les ganes de visitar-me: doncs no dubteu a venir-me a veure els diumenges des de setembre fins novembre.
Alicia Martinez Horna
Sempre m`ho passo molt bè perquè quasi sempre sòc visitada per la gent ja sigui per fer tràmits i això m'acaba lian perquè sempre acaben tornan un cop i dos ja que no porten els papers complets o amb gent que pregunta carrers o edificis i fins i tot a vegades em visiten nois o noies una mica maleducats que no hi son on deuen ser perque a vegades no entren al institut i es queden per allà i llavors els meus companys de treball mels emporten i reben un càstig..
ResponEliminauff quina memòria se m'oblidat presentarme però jo crec que vostès ja deuen sapiguer qui sòc però de totes maneres em presento:
ola em dic Edifici policial bueno millor dit així m'agrada que em diguin però en relitat sòc la policia però es que aquest nom sona como molt autoritari i a mi m'agrada mès que em tinguin confiança.
La veritat sòc una mica vella porto molts anys al mateix carrer i la veritat m'agradaria anar a un altre lloc per canviar-hi una mica però així ès millor perquè ja tothom sap on sòc i sempre acudeixen cap a mi perquè tothom alguna vegada necesita la meva ajuda.
La veritat em sento important encara k jo se que ho sòc però es que tothom em coneix i aparlen de mi i això m'agrada